TESTIGOS DEL INTENTO - El golpe de Estado contado por los protagonistas que lograron pararlo

Reportaje de hoy en ABC en el que he participado - 03.02.2019

TESTIGOS DEL INTENTO 
El golpe de Estado contado por los protagonistas que lograron pararlo 
En este enlace puedes acceder a todo el reportaje

Os dejo aquí mi artículo en dicho reportaje 

Enric Millo, Exdelegado del Gobierno en Cataluña





«No fueron pocos los intentos que hice para convencer a Puigdemont de que no podía arrastrar al naufragio a Cataluña»


Diálogo constructivo para superar las actitudes excluyentes. Ésta fue la hoja de ruta que marcó mi etapa de delegado del Gobierno de España en Cataluña, desde noviembre de 2016 a junio de 2018. No fue tarea fácil la que me encomendaron el presidente Rajoy y la vicepresidenta Sáez de Santamaría, pero agradezco profundamente la confianza que me otorgaron para un reto tan complejo en momentos tan difíciles. Fueron los medios de comunicación los que bautizaron como «operación diálogo» los infinitos esfuerzos realizados desde el Gobierno de España para afrontar un desafío al Estado sin precedentes y evitar un desenlace indeseado. Desde mi inicio en el cargo abrí la Delegación del Gobierno de España a la sociedad catalana. Nunca antes se había vivido en el modernista Palacio Montaner, sede de la Delegación, una actividad tan intensa, tanta presencia de ministros, de colectivos sociales, económicos, medios de comunicación… Una «casa de todos» desde la que trabajamos sin cesar para que no se cumplieran las pretensiones independentistas de lograr la ruptura con España.

No fueron pocos los intentos que hice en persona con el entonces presidente Puigdemont para convencerle de que no podía arrastrar a Cataluña a un naufragio con las graves consecuencias que su irresponsable actitud podía acarrear al conjunto de la sociedad. Esa apuesta por el diálogo dentro de la ley quedó tocada, aunque no cesó, desde el momento en que el entonces presidente de la Generalitat hizo pública la convocatoria del referéndum ilegal para el 1 de octubre. La obcecación y reiteradas negativas de Puigdemont a desconvocar ese referéndum ilegal, sin ninguna garantía, sin ningún reconocimiento, y desobedeciendo claramente el mandato judicial, desembocó en una jornada de octubre para la que la escenografía independentista había desarrollado, sin escatimar recursos de todos los catalanes, todo tipo de artificios para teñir de falso realismo una actuación carente de toda la legalidad.

Las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, tenían que cumplir con una orden judicial muy clara para evitar la celebración del referéndum ilegal, mediante la incautación del material electoral ubicado en los colegios, trabajaron con la profesionalidad y prudencia con la que siempre llevan a cabo su encomiable labor. El mismo 1 de octubre, con el objetivo de evitar problemas mayores, convoqué una rueda de prensa a primera hora de la mañana, en la Delegación del Gobierno, para pedir la colaboración ciudadana en el cumplimiento de la labor encomendada por el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña a los cuerpos de seguridad, y posteriormente pedí claramente a Puigdemont que dejara de convocar a los catalanes a una falsa votación y de provocar mayor agitación entre los radicales que no permitían que la policía cumpliera la orden del juez. La respuesta del entonces presidente de la Generalitat fue convocar, mediante llamada pública, a la ciudadanía a «defender» las urnas y los colegios electorales enfrentándose a los cuerpos de seguridad para tratar de impedir el cumplimiento de su deber. Lejos de recuperar el sentido común, el presidente de la Generalitat y los principales promotores del secesionismo fueron los responsables de todo lo que aconteció aquel 1 de octubre al negarse a poner freno al cúmulo de despropósitos al que abocaron a miles de catalanes que, en la mayoría de casos de buena fe, siguieron creyendo en el engaño masivo del independentismo.

Ha llegado la hora de rendir cuentas ante la Justicia, quienes no huyeron cobardemente, y de hacer frente al cúmulo de ilegalidades de las que reiteradamente habían sido alertados de sus posibles consecuencias. La propaganda independentista se ha reactivado con fuerza ante este juicio y recurre de nuevo a la instrumentalización de los sentimientos teñidos de victimismo. Pero será la historia la que también algún día juzgará a las élites nacionalistas del grave deterioro que han provocado en la sociedad catalana, fragmentada en dos, y despreciando a más de la mitad de catalanes que no somos partidarios de la independencia. Llegamos al proceso al «procés» con una división añadida, la interna entre el independentismo que debe hacer frente a la justicia y el secesionismo de nuevo cuño que se esconde en cómodos hábitats europeos incrementando su ficticia actividad en favor de una supuesta república inexistente, para mantenerse siempre en el foco mediático.

Si de algo ha servido aquella intensa apuesta inicial por el diálogo, y la posterior determinación con la que actuó el Gobierno destituyendo a los que dieron el golpe contra el Estado de derecho y restableciendo el orden constitucional y estatutario, es que nuestra estimada Cataluña sigue formando parte de nuestra amada España a pesar de la fuerza rupturista que desde la ilegalidad han ejercido quienes ahora tienen que rendir cuentas ante los tribunales y quienes han huido de toda responsabilidad.


Reflexiones

El fracaso de "LA CRIDA de Puigdemont" está cantado, y el referéndum de autodeterminación no será la solución.

Efectivamente, la aspiración de la independencia para Cataluña es legítima, pero debe defenderse dentro de los cauces legales y las reglas de juego establecidos para todos en democracia.

Es conocido por todo el mundo que nuestro marco legal vigente no permite que una Comunidad Autónoma decida unilateralmente si continua formando parte de España. La soberanía nacional reside en el conjunto del pueblo español, y no hay competencia para realizar un referéndum de autodeterminación o de independencia.

Pero a parte de esa consideración, que en si misma ya invalida ese camino unilateral y deja claro que se requeriría una modificación previa de la Constitución para poder llevar a cabo ese referéndum, existe otra razón que, en mi caso y como catalán que soy, me posiciona en contra de un referéndum de independencia: no se puede afirmar que votar esa aspiración legítima es imposible porque llevamos 40 años votando en España y siempre se han podido votar todas las opciones políticas, también las independentistas, y nunca la suma de los votos a partidos independentistas ha superado el 50% del total de los votos emitidos.

Pero además, ¿porque estoy en contra de un Referéndum de independencia por definición?, pues porque esa vía no nos llevaría a solución alguna más que a generar más enfrentamiento y división social entre catalanes. Es evidente que existe un problema político y social de fondo sobre este asunto y que requiere solución, pero precisamente un referéndum no soluciona ese problema, porque le da la razón a una mitad y se la quita a la otra. Se enquista el problema y no se avanza, porque no es una solución para todos, sino sólo para una parte. Eso es lo que me ha llevado siempre a defender que la solución debe ser política y dialogada, buscando acuerdo y consenso amparado por la Constitución Española.

Por cierto, también es cierto que ese diálogo político en búsqueda de acuerdo y consenso hoy no es posible en Cataluña porque no hay interlocutores válidos en la Generalitat, y habrá que esperar a una nueva generación de líderes políticos catalanes, leales a la Constitución, que crean en el dialogo sincero y el respeto a la ley, que estén dispuestos a negociar para avanzar juntos pensando en el conjunto de la sociedad catalana, y no sólo en una parte.

Mientras tanto, y a la espera de que se produzca ese cambio, que tiene que ser democrático, asistiremos a un circo de gestos , equilibrios y malabarismos, protagonizados por los diferentes partidos de un movimiento independentista fragmentado y debilitado , a favor y en contra de "la Crida" , en una lucha feroz por el futuro liderazgo del soberanismo en Cataluña, basado en la falsa idea o ficción de que la República independiente es posible porque el "procés" sigue vivo y el referéndum sigue siendo la solución.

El fracaso está asegurado, en Cataluña, en el resto de España y en el conjunto de la Unión Europea donde ellos han depositado el mayor volumen de sus esperanzas futuras. Ese movimiento fracasó en octubre de 2017 y no se ha querido nunca reconocer públicamente, a pesar de que las evidencias así lo han certificado.

Ante esto y por el momento sólo cabe la estricta aplicación de la ley, con todas sus consecuencias, fortaleza para resistir los envites de la demagogia, el populismo y la incomprensión, y paciencia hasta que el sentido común se imponga de nuevo.

El PPC de Girona tanca les primeres sis candidatures per a les pròximes eleccions municipals

El president provincial del PPC de Girona, Enric Millo, explica que “en les seves primeres reunions, el Comitè Electoral del PPC ha aprovat que Maria Àngels Olmedo serà la cap de llista per Figueres, i que Àngel Vila ho serà per Palafrugell; i el Comitè Electoral provincial del PPC de Girona ha nomenat els següents alcaldables: Sebastián Mateo a Castell-Platja d’Aro, Manel Escobar a Roses, i Joan Solés a Palamós” 

El Comitè Electoral Nacional del PP ja va aprovar al desembre que Concepció Veray serà la cap de llista del PPC per Girona 

El Partit Popular Català de Girona ha tancat les primeres sis candidatures per a les pròximes eleccions municipals del 26 de maig. 

Així mateix, el president provincial del PPC de Girona, Enric Millo, ha explicat que “en la seva primera reunió, el Comitè Electoral del Partit Popular Català, encarregat d’aprovar les candidatures dels municipis de més de 20.000 habitants, ha acordat que la cap de llista del PPC a Figueres serà Maria Àngels Olmedo, i que el candidat del PPC a l’alcaldia de Palafrugell serà Àngel Vila”. 

En aquesta línia, Millo també ha anunciat que “el Comitè Electoral provincial del PPC de Girona, que ha d’aprovar les candidatures dels municipis de menys de 20.000 habitants, també en la seva primera trobada ha nomenat els següents caps de llista relatius a la demarcació: Sebastián Mateo a Castell-Platja d’Aro, Manel Escobar a Roses, i Joan Solés a Palamós”. 

Així mateix, el president provincial dels Populars gironins ha recordat que “la sisena candidatura que ja està tancada correspon a la de la ciutat de Girona, que encapçalarà Concepció Veray, tal i com va aprovar el passat mes de desembre el Comitè Electoral Nacional del Partit Popular”. 

Enric Millo ha remarcat que “els primers caps de llista que hem donat a conèixer, que combinen renovació i experiència, són els millors candidats per a aquestes localitats” i ha anunciat que “en les properes setmanes donarem a conèixer els noms de la resta de caps de llista del PPC de Girona”. 

Per últim, Millo ha assegurat que “treballarem molt dur per aconseguir millorar els resultats de les últimes eleccions municipals i augmentar d’aquesta manera la presència del partit als ajuntaments gironins, molts dels quals malauradament van ser segrestats pels partits independentistes fa quatre anys”.

Millo: “En les nostres candidatures per a les municipals defensarem la restauració del respecte a la pluralitat, a la diversitat i al pensament de tothom”

El president provincial del Partit Popular Català a Girona, Enric Millo, ha explicat avui que “en les candidatures que presentarem de cara a les properes eleccions municipals de maig del 2019 defensarem la restauració del respecte a la pluralitat, a la diversitat, al pensament de tothom, i a la no imposició de les idees d’uns sobre les dels altres; i tot això, com sempre, en el marc de la legalitat democràtica vigent”. “Malauradament, tot això s’ha perdut en moltes institucions governades per les forces separatistes”, ha lamentat. 

En aquest sentit, i en declaracions als mitjans de comunicació durant el tradicional esmorzar de Nadal del PPC de Girona amb la premsa, Millo ha assenyalat que “la nostra prioritat ara com a partit, i en el que portem mesos treballant, és la preparació de la presentació de candidatures”. “La nostra finalitat és tenir el màxim de presència possible al territori i per això, com a mínim el 85% de la població gironina podrà votar candidats del Partit Popular en els seus municipis”, ha afegit. 

D’altra banda, Enric Millo ha fet referència a l’anunci de què Concepció Veray encapçalarà per cinquena vegada la candidatura de la ciutat de Girona, una persona, ha dit el president provincial del PPC, “que coneix molt bé la ciutat, la que millor la coneix del conjunt de regidors del consistori, i que es caracteritza per la seva capacitat de parlar i dialogar amb tots des de la defensa dels seus valors”. 

Per últim, Millo ha manifestat que “el president de la Generalitat, Quim Torra, hauria de ser cessat per haver defensat la via eslovena en relació a la situació política que viu Catalunya”. “Torra es un bomber piròman que està atiant el foc al carrer i animant els grups radicals a ‘apretar’; i després critica els Mossos d’Esquadra per fer la seva feina amb professionalitat i evitar la confrontació de persones al carrer”, ha recordat fent referència també al que pot passar aquest divendres, assenyalant que “es preveu una situació complicada, serà una prova de foc per als dos governs però desitjo, espero i demano que no s’impedeixi el normal funcionament de la ciutat i del conjunt de Catalunya perquè les persones puguin fer vida normal”.

El Partit Popular de Girona celebra una Junta Directiva provincial per preparar les pròximes eleccions municipals

La reunió ha estat presidida per Enric Millo, president provincial del PPC de Girona, i pel nou president del Partit Popular Català, Alejandro Fernández, que ha fet la seva primera visita a Girona des que va ser nomenat al Congrés del partit, el passat dia 10 de novembre 

Enric Millo ha assenyalat que “el nostre principal objectiu és incrementar la representació del partit als ajuntaments dels municipis gironins” 

Durant la seva intervenció, Fernández ha remarcat que “cal reconstruir el centre dreta liberal conservador català, perquè és el que encaixa millor amb la Catalunya de l’esforç, de la constància i del seny, i perquè és la ideologia més eficaç per combatre el populisme” 

El Partit Popular de Girona ha celebrat aquest dimarts al vespre una Junta Directiva provincial per preparar les pròximes eleccions municipals de maig de l’any vinent. La reunió ha estat presidida per Enric Millo, president provincial del PPC de Girona, i pel nou president del Partit Popular Català, Alejandro Fernández, que ha fet la seva primera visita a Girona des que va ser nomenat al Congrés que va celebrar el partit el passat dia 10 de novembre. 

Durant la seva intervenció, Enric Millo ha explicat que “la reunió ha servit per treballar amb il·lusió i moltes ganes en la preparació de les eleccions municipals”. “I en aquest sentit, també hem reforçat l’estructura del partit amb un doble objectiu: cobrir les vacants generades en els últims anys al Comitè Executiu, i ampliar l’equip de treball operatiu de cara a les properes cites electorals”, ha afegit. 

En aquest sentit, Millo ha assenyalat que “el nostre principal objectiu és incrementar la representació del partit als ajuntaments dels municipis gironins”. “I per tal d’aconseguir-ho, tindrem els millors caps de llista, que seran, sense cap dubte, persones que treballaran per atendre els problemes del conjunt de veïns i veïnes”, ha afegit anunciant que “proclamarem els primers candidats aviat”. 

Per la seva banda, el president del PPC, Alejandro Fernández, ha remarcat que “cal reconstruir el centre dreta liberal conservador català, perquè és el que encaixa millor amb la Catalunya de l’esforç, de la constància i del seny, i perquè és la ideologia més eficaç per combatre el populisme”. “Des del Partit Popular estem compromesos amb la realitat, mentre que el populisme es compromet amb la utopia”, ha afegit. 

En aquest sentit, Fernández ha posat de manifest que “ara el centre dreta només té 4 diputats al Parlament de Catalunya, perquè l’antic nacionalisme conservador és un moviment populista amb aliats de l’esquerra radical, i Ciutadans és un moviment de reacció i protesta davant el procés separatista”. Finalment, el president del PPC també ha alertat que “PSC, Comuns i ERC treballen per ressuscitar el mètode Zapatero, que és l’origen del problema en fer creure al nacionalisme que Catalunya era un subjecte polític al marge d’Espanya”. “Repetir això seria un greu error per a Catalunya”, ha sentenciat.

El PPC de Girona vol que els ajuntaments impulsin i organitzin actes d’homenatge a la Constitució Espanyola i a tots aquells que la varen fer possible

El president Popular a la província de Girona, Enric Millo, ha explicat que “el proper mes de desembre celebrarem els 40 anys d’un fet realment important de la nostra història, el dia 6 de desembre de 1978, dia en què el poble espanyol va ratificar i donar el seu suport a la nostra Constitució. Una Constitució fruit de la concòrdia entre espanyols que, amb exemplar responsabilitat, sentit constructiu i units per un gran desig de reconciliació, amb la seva ratificació, van demostrar la ferma voluntat de voler viure en democràcia” 

Per Millo, “avui, 40 anys després, aquells esdeveniments i la maduresa democràtica demostrada mereixen el reconeixement de les institucions” 

Els Populars han presentat la moció en primer lloc a l’Ajuntament de la capital gironina. La portaveu Popular al consistori de Girona, Concepció Veray, ha explicat que “avui gaudim d’una de les democràcies més pròsperes i consolidades del nostre entorn, i això és gràcies a la nostra Carta Magna malgrat alguns ho neguin i vulguin liquidar-la totalment. La Constitució ens representa i ens aplega a tots, és punt de trobada, d’acord, de consens i d’unió, i és per això que el proper 6 de desembre volem que a la nostra ciutat se celebri el 40è aniversari de la Constitució com correspon, amb un acte institucional organitzat per aquest Ajuntament i obert a tota la ciutadania” 

El PPC de Girona vol que “els ajuntaments impulsin i organitzin actes d’homenatge a la Constitució Espanyola i a tots aquells que la varen fer possible”. Així ho ha anunciat i explicat avui el president provincial dels Populars gironins, Enric Millo. 

Millo ha explicat que “el proper 6 de desembre celebrarem els 40 anys d’un fet realment important de la nostra història, el dia 6 de desembre de 1978, dia en què el poble espanyol va ratificar i donar el seu suport a la nostra Constitució. Una Constitució fruit de la concòrdia entre espanyols que, amb exemplar responsabilitat, sentit constructiu i units per un gran desig de reconciliació, amb la seva ratificació, van demostrar la ferma voluntat de voler viure en democràcia”. 

Per Millo, “l’etapa viscuda en el nostre país fins arribar a aquell 6 de desembre de 1978 cal tenir-la present també i és d’admirar donat que l’ampli consens aconseguit entre les forces polítiques de l’època, tan diferents i dispars entre sí en els seus plantejaments ideològics previs, són el millor exemple i la millor mostra de la gran generositat de tots en ares d’aconseguir l’acord, defensar el bé comú i superar els enfrontaments del passat”. És per això que considera que “avui, 40 anys després, aquells esdeveniments i la maduresa democràtica demostrada mereixen el reconeixement de les institucions”, ha dit Millo. 

El líder Popular ha anunciat que “els regidors del PPC presentaran, als diferents ajuntaments gironins on hi tenim representació, una moció demanant al govern municipal que organitzi actes de celebració dels 40 anys de la Constitució”. Millo ha explicat que “hem presentat la moció en primer lloc a l’ajuntament de la capital gironina, i a partir d’aquí, ara, la presentarem als altres municipis”. 

Així doncs, per la seva part, la portaveu Popular al consistori de Girona, Concepció Veray, ha explicat que “avui gaudim d’una de les democràcies més pròsperes i consolidades del nostre entorn, i això és gràcies a la nostra Carta Magna malgrat alguns ho neguin i vulguin liquidar-la totalment”. 

Per Veray, “la Constitució ens representa i ens aplega a tots, és punt de trobada, d’acord, de consens i d’unió, i és per això que el proper 6 de desembre volem que a la nostra ciutat se celebri el 40è aniversari de la Constitució com correspon, amb un acte institucional organitzat per aquest Ajuntament i obert a tota la ciutadania”. “Amb aquesta celebració volem posar de manifest la importància de la mateixa i reivindicar el text constitucional com a instrument essencial per seguir garantint els drets i les llibertats de tots els espanyols i seguir progressant en tots els àmbits”, ha dit Veray, que seguidament ha afegit que “volem que sigui un acte per explicar i donar a conèixer que el text constitucional és el millor exemple de generositat, maduresa i responsabilitat que tenim, una lliçó de convivència que ens va permetre aconseguir la democràcia i la llibertat, que és el que representa i és la Constitució Espanyola”. 

Finalment, la portaveu Popular ha expressat el seu desig de què la moció sigui recolzada i aprovada en el ple del proper dilluns perquè “la Constitució Espanyola ens representa a tots i és la norma que ens garanteix els nostres drets i llibertats i, per tant, entenc que si hom és i es considera demòcrata, i creu en la democràcia, no pot negar-se a celebrar els 40 anys de la norma que ens la garanteix”.

EDUCACIÓN EN CATALUÑA

Por la relevancia de la noticia, he considerado oportuno reproducirla aquí con todos vosotros :

El TSJC obliga a cambiar el régimen lingüístico de tres escuelas catalanas Barcelona, 25 ene (EFE).- El Tribunal Superior de Justicia de Cataluña (TSJC) ha dictado seis nuevos autos en los que obliga a la Conselleria de Educación a cambiar el modelo lingüístico en algunos cursos de tres centros educativos a petición de seis familias, cuyos hijos recibirán como mínimo el 25 % de las clases en castellano.

La resolución del TSJC afecta a dos escuelas de Barcelona y una de Tarragona y les obligará a impartir un mínimo de 6,25 horas -de las 25 semanales- en castellano, lo que supone usar el castellano "además de en el área, materia o asignatura correspondiente a su aprendizaje, en otra área, materia o asignatura no lingüística curricular de carácter troncal".

En una nota de prensa, la Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB), que asesora a las familias que solicitan la escolarización bilingüe, ha celebrado la decisión judicial y ha lamentado "el cinismo de la Administración educativa catalana, que sigue obligando a las familias a acudir a los tribunales para reclamar sus derechos lingüísticos en el ámbito de la educación".

Asimismo, la AEB ha señalado que por primera vez el TSJC ha ordenado a los centros educativos preservar la identidad e intimidad de las familias y alumnos demandantes de educación bilingüe, una medida que según esta entidad "tiene como finalidad evitar las situaciones de acoso".
Quiero agradecer al Círculo de Navarra en Madrid, y en concreto a su Presidente, Joaquín Villanueva, el honor que me han concedido al entregarme "el pañuelico rojo" en reconocimiento al trabajo que realicé en defensa de la Constitución como Delegado del Gobierno de España en Cataluña . Servir a la democracia y a la libertad es nuestro deber, y recibir vuestro entrañable galardón ha sido para mi una gran satisfacción.

 
ENTREVISTA RAC1 - 27.10.2018

 

Entrevista a Enric Millo en el programa El Cascabel del 25 de octubre de...

ENTREVISTA - EL CASCABEL 25.10.2018
 




ENTREVISTA - El Periódico 01.10.2018

Enric Millo: "El coste de no hacer nada era muy superior al de impedir el 1-O"

 
ENTREVISTA - ARA 30.09.2018

Enric Millo: "Crec que la policia va actuar amb professionalitat l'1-O"





En recuerdo de las víctimas del atentado terrorista yihadista del #17A del año pasado en Les Rambles de Barcelona y Cambrils. Les rendimos nuestro homenaje. A ellos y a sus familias, todo mi apoyo, respeto y solidaridad.


Emotiva ofrenda floral organizada por ACVOT. Nuestro recuerdo hacia las víctimas. #NoTincPor #BCNciutatdepau

ENTREVISTA Nació Digital - 11.08.2018

Enric Millo: «Puigdemont va decidir que l'1 d'octubre fos un dia de confrontació»

L'exdelegat del govern espanyol afirma que "humanament" pateix per la situació dels presos i manté que el discurs de Felip VI el 3 d'octubre era "imprescindible" per "garantir la convivència"