FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA I NOU ESTATUT : “ Aspiracions i Contradiccions evidents “

Reflexionar sobre les necessitats de Finançament de la Generalitat de Catalunya i a l’hora sobre l’Estatut d’Autonomia no te per què anar necessàriament lligat, però és obvi que aquests dies és impossible desvincular una cosa de l’altra per motius ben evidents.

El model de finançament que conté el nou Estatut d’Autonomia defineix un model que no té en compte el disseny econòmic de l’Estat de les Autonomies articulat en la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes ni tampoc la solidaritat necessària entre aquestes. El Grup Parlamentari Popular ha defensat en tot moment, i segueix defensant, que comprovada i acceptada la necessitat d’una millora del Finançament de la Generalitat de Catalunya, aquesta millora calia fer-se a partir del model de finançament vigent en el moment de plantejar la reforma de l’Estatut, model que en el seu moment va significar un avenç importantíssim, fruit de l’acord entre el Govern de CiU a Catalunya i del PP a l’Estat Espanyol, en el 2001, que va suposar que el Pressupost de la Generalitat passes d’un bilió d’euros a cinc bilions d‘euros en quatre anys, i que es basava en la corresponsabilitat fiscal, en que els ingressos de les Comunitats Autònomes fossin, molt majoritàriament, independents de les transferències de l’Estat, en la suficiència, la transparència, la solidaritat, l’estabilitat, la coordinació entre administracions i el consens.

Però no ha estat així , i per aquest motiu penso que el model plantejat es troba fora del marc constitucional i polític vigent i fa que en aquests moments estiguem a l’espera de que el Tribunal Constitucional es pronunciï sobre la Constitucionalitat o no del Nou Estatut.

Però això no treu que, donat que aquest va ser aprovat en referèndum pels ciutadans de Catalunya i per tan que en aquests moments és la llei vigent i en conseqüència la que s’està aplicant, i un cop feta l’afirmació anterior, faci ara, desprès d’un any de la seva aprovació, una valoració de l’aplicació del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya en referència el finançament.

No em referiré a les millores que el nou Estatut preveu en matèria d’increments percentuals de la participació en la recaptació dels grans impostos Estatals (IVA + IRPF), senzillament per que aquí no s’ha fet absolutament res, i per tant no es pot valorar allò que no existeix, més enllà d’explicitar que es podria haver fet i no s’ha fet.

Quant parlem del Finançament es tendeix a parlar sempre del dèficit d’inversió en infraestructures que pateix Catalunya des de fa molts anys i del que cal fer per resoldre-ho, i a oblidar massa sovint que apart de les inversions directes de l’Estat a Catalunya a través dels Pressupostos Generals de l’Estat també existeix una altre part de finançament de la Generalitat i aquesta és la que s’organitza a través de la participació en diferents percentatges de Catalunya en els principals impostos de l’Estat com l’IRPF, l’IVA, etc , i la capacitat normativa que tenim sobre aquest tram participat d’aquests impostos, la cessió total d’alguns altres impostos també amb capacitat normativa i els recursos que venen del Fons de suficiència, que en aquests moments caldrà veure com queden amb la nova situació.

Parlem doncs, primer d’aquest recursos que es deriven d’aquesta part del finançament de la Generalitat que són els que distribueix directament el Govern de la Generalitat a través dels seus Pressupostos per dur a terme la seva acció política i aquí , és on, sens dubte, el que importa no és només la quantitat dels recursos econòmics del que es disposa sinó també les prioritats que les forces polítiques que governen a Catalunya defineixen i apliquen, equivocadament ò no.
És doncs, el govern de Catalunya, ara en mans del segon Tripartit, qui, des de fa ja més de quatre anys, decideix en que gastar els diners dels Catalans, o sigui qui decideix si és millor invertir en fer campanyes partidistes, camuflades sota el nom de campanyes institucionals, per explicar l’acció del govern o en la millora de la xarxa de carreteres autonòmiques , o també si és millor gastar els diners del Pressupost de la Generalitat per finançar els viatges dels Consellers a la Fira de Frankfurt o utilitzar aquests diners per a la millora de la inversió en I + D a Catalunya. És per això que és necessari que no es perdi de vista aquesta part perquè moltes vegades el problema no és només de quants diners tenim a Catalunya, sinó de com s’inverteixen i es gasten aquests diners.

Pel que fa a l’altre part, la més coneguda i la que més debat polític suscita, la inversió en Infraestructures per part del Govern Central.
El primer que voldria recordar és que des del PP de Catalunya portem molts mesos, ja ho dèiem abans de la reforma de l’Estatut, reclamant que per part del Govern de la Generalitat es convoqui a totes les forces polítiques Catalanes, juntament amb les institucions de la societat civil Catalana per a arribar a un gran acord sobre quines són les prioritats d’aquelles infraestructures necessàries per a Catalunya en l’horitzó dels propers deu anys perquè creiem que calen idees clares i projectes clars en relació al que necessitem, i fer plantejaments clars del conjunt de la societat catalana en aquesta matèria.

En aquests moments és més important aquest gran acord sobre infraestructures que el pacte aconseguit entre el Ministre d’Economia i el Conseller d’Economia de la Generalitat de Catalunya, que en general no és dolent, tot i que el que fa és assegurar una cosa que l’any 2003 ja va fer el Govern del PP sense la necessitat de redactar un Nou Estatut , i és que el Govern de l’Estat inverteixi a Catalunya el 18% en infraestructures a través dels Pressupostos Generals de l’Estat pel 2008 a més d’una partida supletòria de més de 700 milions d’euros (inexistents al pressupost per cert), que equivalen al diferencial de la inversió programada en els pressupostos per a l’any 2007 i la que, derivada d’aquests pacte, hauria d’haver estat i que caldrà decidir a quins projectes d’infraestructures es destinaran cosa que seria molt més fàcil si ja existís l’acord sobre infraestructures que venim reclamant tota la legislatura, però que com a tal no solucionarà ni evitarà el que està passant a dia d’avui a casa nostra.
No cal recordar ara que tots els grans projectes importants que s’han executat recentment i que es porten a terme en l’actualitat a Catalunya sobre el nostre territori (obres a l’aeroport del Prat, a l’aeroport de Girona, al ports de Barcelona i Tarragona, desdoblament de la carretera Nacional II, arribada del TAV cap a Barcelona i França, soterrament del TAV al seu pas per Girona, etc..), son projectes planejats, projectats i endegats per l’anterior Govern Espanyol del Partit Popular, i que no n’hi ha ni un de sol que s’hagi decidit en aquesta nova etapa socialista, aquesta és una realitat objectiva inamovible que no admet opinions, per molt que li pesi a alguns.
Però el problema ara consisteix en saber per què no es defineixen amb claredat i consens projectes nous i necessaris per al desenvolupament del nostre País, ò en saber què passa per exemple amb el quart cinturó, necessari per Barcelona i Catalunya, ò amb la línia de Molt Alta Tensió, necessària per garantir el subministrament energètic a les comarques de Girona, ò amb els problemes d’execució del TAV en el seu traçat definitiu , qüestions importants i estratègiques, que no s’estan desencallant perquè els partits que integren el Govern de la Generalitat discrepen sobre els mateixos o sobre la manera concreta en que calen ser executats. Aquest és un greu problema que juga en contra nostra, i és sens dubte conseqüència directa de les constants contradiccions internes del nostre Govern .

Mentre les tres forces polítiques del Govern Català es dediquen a discutir i debatre entre elles, que passa amb Catalunya ?
Doncs el resposta és que a Catalunya existeix un dèficit evident en infraestructures, aquesta és una dada certa, però el que no és està gens clar és la causa a la que normalment s’atribueix aquest dèficit ja que no és única i exclusivament culpa de l’Estat, ni d’un determinat partit polític, i molt menys del Partit Popular, sinó que hi han altres raons que influeixen també en aquesta situació i que ens hauríem de plantejar molt seriosament com a Catalans, i això és : Tenim tots clar en què i com s’ha d’invertir ? , Disposem d’un programa d’inversions consensuat sobre les infraestructures necessàries a Catalunya? . Malauradament la resposta a aquestes dues preguntes es NO, i això vol dir que Catalunya no disposa d’allò que resulta més important i necessari per seguir avançant i situar-se de nou coma motor de l’economia Espanyola, i referent internacional de innovació i progrés econòmic i social, amb les prioritats clares, i amb capacitat real de suscitar el necessari consens entre totes les forces polítiques Catalanes per tal de dur a terme aquests importants objectius de País.

Cal doncs, que d’una vegada per totes el Govern Català resolgui els seus problemes interns i deixi d’intentar tapar les seves pròpies incapacitats i contradiccions ubicant sempre l’origen dels problemes de Catalunya en la mala fe de l’enemic extern. Si aconseguim això, estic convençut que els nostres fills ens ho agrairan.

Llista del PP de Girona, Eleccions Generals 2008

Ja tenim Candidatura gironina del PP per les Eleccions Generals del 9 de març !
Apartir d'aquest moment comença el compte enrera, tots a treballar per recuperar l'escó del PP gironí al Congrès i convertir Mariano Rajoy President del Govern d'Espanya !

Autònoms ? Si, gràcies

Els treballadors autònoms són el motor del creixement econòmic del nostre país, creen llocs de treball, riquesa i benestar social per a tothom, tenen iniciatives i assumeixen grans riscos dins la competitivitat del món empresarial, a Catalunya hi ha més de 550.000 autònoms, i és per això que calia doncs un nou impuls a la millora de la protecció social d’aquests col•lectiu que fins ara estava en inferioritat de condicions i en alguns supòsits també, en cas d’indefensió i inseguretat davant de la situació dels treballadors sotmesos al Règim General.
El col•lectiu de treballadors autònoms són una realitat plural i és per això que aquests nou Estatut del Treball Autònom permetrà acabar amb les desigualtats existents, encara, entre aquests i els treballadors assalariats, ja que a través d’aquesta nova llei se li asseguraran als treballadors autònoms drets que fins ara no tenien com el de poder-se jubilar anticipadament com la resta de treballadors, a no ser discriminats si són persones discapacitades, és regula als autònoms econòmicament dependents i se’ls hi reforça la protecció i reconeixement ja que fins ara estaven en un posició de debilitat especial i se extenen a tots els treballadors autònoms la protecció per incapacitat temporal. També garanteix altres drets individuals com el de igualtat, el de no discriminació en l’accés al treball i a la conciliació de la vida familiar i laboral i drets col•lectius com el d’associació per exercir la defensa col•lectiva del seu interès professional i la possibilitat de participació a través de una representació de treballadors autònoms al Consell Estatal del Treball Autònom juntament amb organitzacions sindicals i empresarials i les diferents administracions locals, autonòmiques i estatal.

Aquesta nova Llei és doncs molt important, però no podem oblidar que les accions del Govern del PP durant l’any 2003 ja va significar un primer pas de compromís amb els treballadors autònoms, establint en aquell moment mesures concretes de suport i millora de la seva qualitat de vida, millora del desenvolupament de les seves activitats, millores econòmiques i com no, del seu increment de protecció social. El compromís ferm del PP amb aquests col•lectiu es va materialitzar a través de mesures concretes com la unificació del sistema de càlculs de les pensions de jubilació i invalidesa, prestacions de viudedad, orfandat i a favor de les famílies que es van igualar al règim general, la eliminació del requisit de tenir 45 anys per poder ser beneficiari d’una pensió de incapacitat permanent total, el reconeixement de la prestació per maternitat, la protecció de risc durant l’embaràs, les reduccions de les cotitzacions per a joves menors de 30 anys i dones majors de 45 anys i l’accés a la baixa laboral des del 4art dia enlloc del 6é, entre d’altres. En definitiva, ja el 2003 és van prendre mesures importantíssimes pels treballadors autònoms en diferents camps, protecció social, formació i riscos laborals, que van començar el camí a seguir per tal de millorar definitivament la situació de desigualat del col•lectiu del treballadors autònoms davant del col•lectiu de treballadors assalariats.

Així doncs, tenint en conte la importància d’aquest col•lectiu , aquesta nova llei és una bona eina per tal de millorar-ne la seva situació, però aquesta nova llei que per descomptat donarà molta llum a la situació dels autònoms també té algunes ombres com per exemple el problema de la competència judicial ja que en el cas dels treballadors autònoms econòmicament dependents els contractes no es veuran en l’àmbit civil amb gratuïtat i amb celeritat com hem defensat sempre des del PP sinó en l’àmbit social és per això que malgrat haver donat suport aquest nou Estatut seguirem defensant que els òrgans jurisdiccionals del ordre civil són els competents per a la protecció dels drets de les parts entre un treballador econòmicament dependent i els seus clients o la situació d’injustícia que se’n derivarà de que un treballador autònom econòmicament dependent hagi de tributar per indemnització compensatòria de la pèrdua del seu contracte mentre que un treballador assalariats que percebeixi quantitats més grans està exempt de fer-ho.

En resum, aquesta nou Estatut posa als treballadors autònoms en un camí per seguir reivindicant i equiparant-se jurídicament a la resta de treballadors però no deixa de ser un estatut controvertit en alguns aspectes i per tan que ens portarà en un futur problemes en la seva aplicació.

Tirarem endavant, n’estic convençut, però cal que tots siguem conscients que el camí que ens queda per recórrer no és un camí fàcil i que la aportació dels treballadors autònoms i de totes les forces socials del país serà essencial.

Enric MIllo s'ha reunit aquesta setmana amb afectats per la intervenció de Fòrum Filatèlico i Afinsa

Enric Millo, es va reunir el passat dimecres en el Parlament de Catalunya amb un grup de persones afectades per a la intervenció de Fòrum Filatèlico i Afinsa.
En el trancurs d'aquesta reunió Enric Millo va explicar als afectats per aquest tema quin és el compromís del PP amb ells.
Així doncs, en el programa electoral nacional del PP per a les pròximes eleccions generals hi figuraran mesures adreçades a ajudar a aquest col·lectiu, son les següents :
Establirem les mesures necessàries per equiparar els drets del inversors en béns tangibles al resta del inversors, i per restaurar als afectats per la intervenció de FORUM FILATELICO S.A i AFINSA BIENES TANGIBLES S.A dels perjudicis que aquesta els hi hagi ocasionat. En concret:

1. Promourem la Constitució de un fons de garantia per cubrir els perjudicis ocasionats pels inversores en actius tangibles, que tindrà caràcter retroactiu perquè pugui beneficiar als afectats per la intervenció de FORUM FILATELICO S.A i AFINSA BIENES TANGIBLES S.A de les pèrdues patrimonials derivades de la mateixa.

2. Crearem una línia de crèdits del Institut de Crèdit Oficial pels afectats per la intervención de FORUM FILATELICO S.A i AFINSA BIENES TANGIBLES S.A que cobreixi el 100% de la inversió, sense interessos i amb una duració equivalent a la resolució del procés concursal i dels procediments judicials.

3. Incrementarem tots els mitjans humans i materials dels òrgans jurisdiccionals per facilitar que s'agilitzi el procediment concursal i la resta de procediments judicials.
Aquests compromisos han estat molt ben rebuts pels assistents a la reunió, els quals han agrait al Diputat el suport que estan reben per part del Partit Popular.
jLKJ-
El resultat d'aquesta reunió en paraules del mateix Enric Millo és de molt satisfactori i ell mateix ha explicat que han quedat emplaçats per una propera reunió per tal de dur a terme accions conjuntes que ajudin a aquest col·lectiu a tirar endavant.

El TSJC desestima la imputació en el “Cas Treball” del Sr.Josep Enric Millo i decreta el sobreseïment de la causa en tot lo referent a la seva persona


El TSJC ha desestimat la imputació en el “ Cas Treball ” del Sr. Josep Enric Millo, Diputat Autonòmic del PPC i ha decretat el sobreseïment de la causa en tot lo referent a la seva persona. El Auto del Magistrat Instructor d’aquest cas el Il·lm. Sr. Ramon Foncillas Sopena, desmunta, un per un, tots els suposats indicis de delicte que pesaven sobre el Sr. Millo, inclús en alguns moments arriba a ridiculitzar moltes de les conclusions a les que havia arribat el informe fet per la Policia Judicial de la Guàrdia Civil el maig del 2004 degut als errors evidents comesos i per la falta de rigor, d'indicis i de probes sobre la suposada participació del Sr. Millo en els fets que s’investigaven. Aquest informe es basava en la dada errònia de que el Sr. Millo va ocupar el càrrec de Delegat Territorial de Girona entre els anys 1995 a 1999 i que li atribuía a aquest una presumpta intervenció en els pactes celebrats entre Fidel Pallarols i UDC, així com també la gestió de pagaments realitzades per l’empresari, el qual queda clar en aquest Auto que està molt lluny de la realitat. En definitiva, el Auto afirma que no hi ha base sòlida per mantenir al Sr. Millo en la causa i portar-lo a judici per dilucidar en ell el que apareix amb uns contorns molt poc convincents i extremadament imprecisos desprès de la llarga investigació realitzada.

Per la seva part Josep Enric Millo, ha afirmat en roda de premsa que : “ Desprès de 8 anys de sofriment personal, per una causa injustificada, l’Alt Tribunal m'ha donat la raó acreditant d’aquesta manera la meva innocència i total desconnexió amb els fets investigats ”, i ha afegit que : “ Avui finalment he pogut respirar l’aire pur d'haver arribat al cim en aquesta escalada, la qual va començar l’any 1999 ”.

A continuació Millo s’ha referit a les crítiques i acusacions que ha rebut durant tots aquests anys preguntant-se : “ Es pot parlar de justícia després de tants anys d’ injúries, calumnies, infàmies i difamacions sense fonaments ?, Es pot reparar el mal que se m’ha fet ?, y ha afegit : “ Segurament no, i també segurament ara ningú parlarà de la meva demostrada innocència desprès d’haver ocupat pàgines i pàgines, portades de Diaris, comentaris de radio, televisió i articles de premsa digital . Per aquesta raó demano a tots aquells que han escrit totes aquestes difamacions i que han intentat desprestigiar el meu nom corregeixin i desmenteixin públicament les seves calumnies fetes amb impunitat contra mi i sense cap pudor ni vergonya”.

Finalment Millo ha volgut constatar que : “ Malgrat tot, la justícia existeix , acaba posant a cada un al seu lloc i la veritat ha quedat demostrada ”.

Millo ha acabat la seva roda de premsa dient que : "Per mi avui el més important és donar les gràcies a totes aquelles persones que han cregut en la meva innocència en tot moment, que m’han donat el seu suport depositant la seva confiança en mi i han estat sempre al meu costat”

Enllaços notícies publicades sobre aquest tema :

Diari de Girona :
Titular : Millo denúncia que hi ha algú que l'ha volgut perjudicar políticament amb el Cas Treball

Titular : Enric Millo diu que alguns aforats poden aportar moltes dades sobre el Cas Treball

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2937_6_242108__CATALUNYA-Enric-Millo-Alguns-aforats-poden-aportar-moltes-dades-sobre-Treball


El Punt

Titular : El TSJC no troba cap indici per imputar Enric Millo en el Cas Treball


Titular : El TSJC exculpa Millo del Cas Treball

La Vanguardia
Titular : EL TSJC decide sobreseer provisionalmente la causa contra Millo por el Caso Pallerols

El Periòdico
Titular : La Justicia exculpa al diputado Millo del Cas Pallerols

AVUI
Titular : El TSJC arxiva la imputació contra Millo per el Cas Treball i el diputat gironí demana rectificacions públiques

El Pais
Titular : El TSJC archiva provisionalmente la causa contra el diputado del PP, Enric Millo, por el Caso Pallerols

Europa Press
Titular : El TSJC archiva provisionalmente la causa contra Enric Millo ( PP ) y la devuelve al juez instructor

TV3 / Canal 3 24
Titular : Sobreseguda la causa contra el diputat Josep Enric Millo en el Cas Pellerols

ABC
Titular : El TSJC archiva la causa contra Enric Millo por el Caso Pallerols

El Mundo
Titular : El TSJC archiva la causa contra Enric Millo por su vinculación con el Caso Pallerols

e-notícies
Titular : el diputat Enric Millo surt indemne del Cas Pallerols
Titular : Semàfor Verd a Enric Millo
ñkal
Altres enllaços relacionats :


La Immigració, el repte social i polític del segle XXI




De vegades tinc la impressió que discutim sobre qüestions i assumptes que no responen a les autèntiques prioritats de la majoria dels ciutadans, i estic convençut que aquest és el principal motiu pel qual cada dia resulta més difícil connectar els uns amb els altres, amb el conseqüent deteriorament de la vida democràtica que això representa per a la nostra societat. La immigració és un d’aquests assumptes prioritaris que hauríem de tractar amb més profunditat i sense complexos, i que cada dia és tema de conversa a les llars de les nostres famílies. . El fenomen de la immigració és el repte social i polític més important al que ens enfrontem en aquest s. XXI. No és un fenomen nou, ha existit sempre en la humanitat i seguirà existint en el futur. No és una opció política, tothom té dret a buscar millors oportunitats de futur a la vida, fora del lloc on va néixer, no s’hi pot estar a favor o en contra, però el que cal fer és afrontar-lo amb serenitat i gestionar-lo d’una manera eficaç, mitjançant una autèntica política d’immigració que aposti decididament per la immigració regulada, ordenada i controlada, que garanteixi la cohesió social, la convivència i el compliment del principi de legalitat, la qual cosa no s’està fent. No s’hi val d’amagar el cap sota l’ala i quedar-se només en el discurs políticament correcte, prefereixo ser políticament incorrecte si cal, i parlar-ne sense embuts, ja que considero del tot imprescindible adoptar les mesures necessàries amb urgències per tal d’evitar que s’acabi convertint en un problema de conseqüències imprevisibles.És un fenomen complex que afecta tots els àmbits de la nostra societat (sanitat, escola, empreses, treball, ajuts socials, seguretat, vivenda,...), i que requereix una gestió de caràcter integral i transversal. Per aquest motiu penso que el Govern de Catalunya ja hauria d’haver creat la Conselleria d’Immigració (com les que ja existeixen a Balears i Madrid, on governa el partit popular), per tal d’impulsar, coordinar i gestionar la política d’immigració, respectant les competències que corresponen a cada àmbit territorial. Es tracta que cada àmbit garanteixi el compliment de la legalitat en el seu àmbit competencial, i porti a terme les mesures per una gestió regulada i ordenada de la immigració. L’Estat ha de controlar les fronteres i no ha de permetre l'entrada d’immigrants irregulars que no hagin estat prèviament contractats en origen, així com executar amb rigor els expedients oberts de repatriació d’immigrants als seus països d’origen, i també ha de limitar l’autorització dels expedients de reagrupació familiar que no compleixin totes les garanties i requisits necessaris. Tot això avui no s’està fent.La Generalitat ha de ser absolutament exigent amb el Govern Espanyol en el compliment de les seves obligacions per tal d’evitar les conseqüències negatives per Catalunya d’una política erràtica com la del actual gabinet socialista, i garantir a l’hora la coordinació –amb els recursos humans i econòmics necessaris- de les polítiques i mesures per la integració social i cultural dels immigrants en situació regular, amb els Ajuntaments, els agents econòmics i socials i les ONG’s que treballen de manera voluntària i exemplar en el seu acolliment. Si no s’actua amb rigor, eficàcia i contundència, i de manera urgent, aviat ens veurem abocats a tractar aquesta matèria en termes de conflicte, i els responsables de la mala gestió n’hauran de rendir comptes davant tota la societat

Enric Millo ha estat avui a Sta. Coloma de Farners en la rebuda d'aquest municipi al Pare Pelegrí de Tossa de Mar







20 de gener de 2008 .- El Diputat del PPC, Enric Millo, juntament amb el President Comarcal del PPC a la comarca de la Selva, Ramón Roura i altres companys de partit, ha estat durant el dia d'avui al municipi de Santa Coloma de Farners en la rebuda d'aquest al Pare Pelegrí de Tossa de Mar.

Enric Millo ha arpofitat el dia d'avui, festivitat de Sant Sebastià, per reunir-se amb membres de la Junta Local del PPC de Santa Coloma i de la Junta Comarcal de la Selva, i tractar temes tan de caire general, com de temes concrets que afecten a aquest municipi, com és la Proposta de Resolució que Millo va presentar al Parlament de Catalunya demanant que es creii en el CAP de Santa Coloma el servei de radiologia, o a nivell Comarcal com són el TAV, el desdoblament de la N-II o el desdoblament de l'Eix Transversal.

Intervenció Enric Millo : Proposta Presentada per CiU sobre Proposició de Llei del Contracte Dual

Proposta presentada per CiU per a presentar a la Mesa del Congrés dels Diputats la Proposició de Llei del Contracte Dual

Debat de totalitat ( 28 de novembre de 2007 )
http://www.parlament.cat/activitat/dspcp/08p037.pdf

Intervenció Sr. Millo i Rocher pàgines de la 59 a la 61

Intervencions Enric Millo : Projecte de Llei Pressupostos Generalitat 2008

Projecte de Llei de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2008

Debat i votació de les esmenes a la totalitat del Projecte ( 15 de novembre de 2007 )

http://www.parlament.cat/activitat/dspcp/08p035.pdf

Intervenció Sr. Millo i Rocher pàgines de la 25 a la 31


Projecte de Llei de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2008

Debat i votació del dictamen de la comissió ( 19 de desembre de 2007 )

http://www.parlament.cat/activitat/dspcp/08p039.pdf

Intervenció Sr. Millo i Rocher pàgines de la 6 a la 9



Publicació notícies relacionades amb aquest tema :

El Economista
http://www.eleconomista.es/empresas-finanzas/noticias/314384/11/07/PPC-critica-endeudamiento-Cataluna-y-cree-que-Presupuesto-es-expansivo.html

http://www.eleconomista.es/empresas-finanzas/noticias/333885/12/07/Parlament-aprueba-Presupuesto-del-2008-tras-rechazar-enmiendas-de-oposicion.html

El periòdico
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=419664&idseccio_PK=1008&h=

ADN. es
http://www.adn.es/local/barcelona/20071219/NWS-1437-Parlament-presupuestos-aprueba.html

La Vanguardia
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20071219/53419608053.html

Avui
http://www.avui.cat/article/mon_politica//16538/parlament/aprova/pressupost/despres/rebutjar/esmenes/loposicio.html

ACN
http://www.directe.cat/acn/el-pp-critica-el-caracter-expansiu-dels-pressupostos-de-la-generalitat

Europa press
http://www.europapress.es/00066/20071115160138/pp-catalan-afirma-siempre-reconocido-catalunya-necesita-mejorar-financiacion.html

E-Notícies
http://www.e-noticies.tv/canal-actualitat/josep-enric-millo-1479.html

Vilaweb
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2672508

Altres Enllaços relacionats :
http://actualidad.terra.es/articulo/html/av21647543.htm

http://www.naciodigital.cat/index.php?seccio=noticies&accio=veure&id=7696

Enric Millo demana al Govern de la Generalitat que doti els municipis de Banyoles, la Bisbal i Puigcerdà d’una terminal d’autobusos

Comunicat de Premsa dia 15 de gener de 2008

Enric Millo, ha afirmat que “ ha demanat a través de tres propostes de rosolució que el Govern de la Generalitat doti els muinicipis de Banyoles, la Bisbal d’ Empordà i Puigcerdà d’una terminal d’autobusos.

Millo ha denunciat que : “ La manca de construcció d’aquestes tres terminals d’autobusos significa el incompliment per part del Govern de la Generalitat del Pla d’estacions d’autobusos el qual preveia que totes les capitals de comarca disposessin d’un equipament d’aquests tipus ” , i ha afegit que “Actualment els usuaris del transport públic de la comarca del Pla de l’Estany, del Baix Empordà i de La Cerdanya no tan sols pateixen les incomoditats que suposa no tenir una terminal d’autobusos en condicions a la seva capital sinó també la manca de seguretat que aquests fet provoca tenint en conte que la parada actual de l’autobús en aquests municipis és al carrer i sense la infraestructura necessària.

Ha insistit en que “Si el que es predica per part del govern de la Generalitat és la creació d’infraestructures que facilitin l’ús del transport públic , la modernització i arranjament dels equipaments per a l’espera dels usuaris del transport públic i la millora de les prestacions que aquests usuaris han de poder trobar en aquests equipaments és inadmissible que malgrat els índex de volum prestat potser no siguin molt elevats tres capitals de comarca a Girona tingui actualment encara aquests dèficit d’infraestructura i el més greu és que no tan sols en els darrers 4 anys no s’ha fet res per solucionar aquests dèficit sinó que per l’any 2008 tampoc estan previstes en els Pressupostos de la Generalitat ”

Finalment el Diputat ha dit que “ Tots estarem d’acord en que les comunicacions incideixen especialment en la qualitat de vida dels ciutadans i és per això que cal garantir la disponibilitat en els municipis de les infraestructures necessàries per tal que aquestes ens permetin tenir unes comarques ben comunicades i alhora donin un bon servei als usuaris ”

Enllaç Publicació notícia al Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2936_3_241856__Comarques-Millo-demana-Banyoles-Bisbal-Puigcerd-tinguin-terminal-dautobusos

Enllaç Publicació notícia a El Punt
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2700580

Enric Millo demana al Govern de la Generalitat que prepari un Projecte de Llei que prohibeixi l’exercici de la prostitució en la Via Pública

Enric Millo ha demanat a través d’una Proposta de Resolució presentada al Parlament de Catalunya que el Govern de la Generalitat en el termini màxim de 6 mesos presenti un Projecte de Llei que prohibeixi la prostitució a la Via Pública .

Millo ha dit que “ El PPC ja va presentar una Esmena als Pressupostos de la Generalitat per a l’any 2008 demanant que la Generalitat fes un Projecte de Llei per prohibir l’exercici de la prostitució en la via pública i aquesta va ser rebutjada per les tres formacions polítiques que donen suport al govern tan en comissió com el passat dimecres en el Ple del Parlament de Catalunya i per aquesta raó ara ho demanem a través d’una proposta de resolució amb l’esperança que el govern s’adoni de la necessitat de redactar aquest projecte de llei sobretot per a les comarques gironines” , i ha afegit que “ És sorprenen que davant la queixa reiterada dels diferents Ajuntaments afectats per aquesta situació la resposta del Delegat de la Generalitat sigui la de que s’està preparant una ordenança marc per als ajuntaments per tal que siguin aquest qui regulin aquest tema. No pot ser que la Generalitat actuï amb tan poca responsabilitat davant un fet com aquest i pretengui deixar en mans dels Ajuntaments i sense cap cobertura legal per part d’una institució superior la regulació sobre l’exercici de la prostitució en la via pública. El que hauria de fer la Generalitat és en primer lloc redactar ell un projecte de llei regulant aquesta prohibició per tal de que les ordenances posteriors que facin els Ajuntaments que ho vulguin estiguin emparades per aquesta”.

El Diputat Gironí també ha comentat que “ No es tracta de regular la prostitució des de la Generalitat de Catalunya, en primer lloc perquè aquest és un tema que s’ha de fer des del Govern de l’Estat, però si que se’n reguli des d’aquí la prohibició de l’exercici d’aquesta en la via pública”, i que “ L’exercici de la prostitució en la via pública cal prohibir-lo de manera urgent tan per motius de seguretat com de civisme però també perquè pensem que és la única manera de lluitar contra les màfies organitzades que operen en aquest àmbit ”

Finalment el Diputat Gironí ha dit que “ Les comarques gironines tenen aquests problema en la majoria de les seves 8 comarques, amb intensitat diferent, es veritat, però no per això menys important en un lloc que un altre i per tan cal abordar-lo amb serietat, però sobretot amb voluntat de resoldre’l d’una vegada per totes i amb valentia per part del Govern de la Generalitat, i aquesta valentia es demostra no només ajudant als ajuntaments a fer ordenances sinó fent un projecte de Llei clar i que doni cobertura legal per lluitar contra aquests problema a tots els municipis catalans i és per això que esperem que el Govern tripartit, aquesta vegada, accepti la nostra Proposta de Resolució i en el termini màxim de 6 mesos el Departament d’Interior presenti al Parlament de Catalunya aquest projecte de Llei ”.

Enllaç publicació notícia a El Punt
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2676211

Enric Millo demana al Govern de la Generalitat que garanteixi els cabals mínims i el subministrament d’aigua de la ciutat de Girona

El Diputat del PPC, Josep Enric Millo, ha afirmat que “ ha demanat a través d’una Proposta de resolució que el Govern de la Generalitat garanteixi els cabals mínims i el subministrament d’aigua de la ciutat de Girona per tal d’evitar les restriccions anunciades pel mes de gener “

En primer lloc Millo ha volgut recordar que “ El Grup Popular fa mesos ja va preguntar per escrit al govern quin era el cabal d’aigua del riu Ter en el seu pas per l’estació 10 del riu Ter de Girona per tal de saber la situació real en la que ens trobem donat que sabem des de fa molts anys que la llei que regula el cabal que ha de tenir el riu Ter en aquesta estació 10 s’incompleix reiteradament “ , i ha afegit que “ avui mateix el Govern ens ha demanat una pròrroga per a contestar-nos aquestes preguntes, fet que per a nosaltres il·lustra a la perfecció que saben d’antuvi que la Llei 15 de 1959 segueix sense complir-se i el que busquen amb aquesta pròrroga és fer allò que diu la dita de que : “ qui dia passa any empeny” i amb un tema tan important com és l’abastament d’aigua d’una ciutat creiem que no és de rebut actuar d’aquesta manera “

El Diputat Gironí ha insistit en que “ És necessari que d’una vegada per totes la Llei 15 de 1959 es compleixi i els cabals d’aigua que aquesta marca que han de passar per segon en l’estació 10 del riu Ter per tal que pugui fer-se efectiu el transvasament d’aigua cap a Barcelona i la seva àrea metropolitana hi siguin. A dia d’avui es segueix derivant aigua a Barcelona i la seva àrea metropolitana malgrat els cabals que han d’assegurar l’abastament d’aigua de la ciutat de Girona, la seva conca i la Costa Brava no es donin” ,i ha recalcat que “ El compliment de la normativa vigent és l’única manera d’assegurar l’abastament d’aigua a la ciutat de Girona i la seva zona i per tan l’única manera d’evitar restriccions com les que l’ajuntament de Girona ha anunciat pel gener del 2008 i que si al final s’han de dur a terme afectaran a habitatges, per tan a l’aigua d’ús de boca, a comerços i empreses “, seguidament ha dit que : “ Si les restriccions anunciades finalment es duen a terme els ciutadans patiran contratemps i incomoditats que la Generalitat podria evitar si complís la normativa vigent. Pel que fa a empreses i comerços hem de tenir en conte que aquestes restriccions anunciades poden perjudicar-los greument i ocasiona’ls-hi pèrdues elevades “

Finalment el Diputat Gironí ha dit que “ Li demano al Conseller de Medi Ambient i al mateix President de la Generalitat que s’impliquin directament en la resolució d’aquests tema i que portin a terme amb urgència totes les accions necessàries per tal que la normativa vigent es compleixi i així evitar les restriccions d’aigua anunciades a la ciutat de Girona ”.

Enllaç publicació notícia a El Punt
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2650629

Enric Millo ha presentat al Parlament de Catalunya durant el mes de gener 14 Propostes de Ressolució

Les Propostes de Ressolució presentades són les següents i insten al Govern de la Generalitat a :

1. Ampliar el IES Pere Borrell de Puigcerdà

2. Que s’imparteixi a partir del proper curs en l’ IES Pere Borrell de Puigcerdà el Cicle formatiu de formació professional específica d’ hostaleria i restauració .

3. Incrementar el nombre d’efectius dels Mossos d’Esquadra un 25 % a la Regió Policial de Girona.

4. Incrementar els recursos materials i humans del Parc de Bombers de Figueres.

5. Construir una comissaria dels Mossos d’esquadra en el municipi de La Jonquera.

6. Construir una comissaria dels Mossos d'esquadra en el municipi de Palamós.

7. Construir una comissaria dels Mossos d'esquadre en el municipi de Platja d'Aro.

8. Dotar al municipi de Banyoles d’una terminal d’autobusos adequada a les seves necessitats.

9. Dotar al municipi de La Bisbal d'Empordà d'una terminal d'autobusos adequada a les seves necessitats.

10. Dotar al municipi de Puigcerdà d'una terminal d'autobusos adequada a les seves necessitats.

11. Crear un jutjat especialitzat en violència domèstica al Partit Judicial de Figueres.

12. Construir una pista d’atletisme a la ciutat de Girona.

13. Rehabilitar la zona esportiva del municipi de Salt.

14. Que la Generalitat de Catalunya en un termini màxim de 6 mesos redacti un Projecte de Llei que prohibeixi l’exercici de la prostitució en la via pública a Catalunya.

El Parlament aprova l’ampliació de l’horari dels punts d’inspecció fronterera presentada pel PPC

El Parlament de Catalunya ha aprovat avui l’ampliació de l’horari, plantilla i instal·lacions dels punts d’inspecció fronterera davant el greu problema de capacitat i manca d’operativitat del Punt d’Inspecció Fronterera (PIF) del Port i l’Aeroport de Barcelona. Aquesta proposta ha sigut presentada pel Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya a la Comissió de Treball, Indústria, Comerç i Turisme i ha tingut el recolzament de tots els grups polítics.

El diputat del PPC, Josep Enric Millo, ha explicat que “actualment el PIF de l’aeroport de Barcelona, com el Port mantenen uns horaris d’inspecció molt reduïts i tenen pocs inspectors, el que fa que tota càrrega rebuda més tard de les 13 hores no pugui ser inspeccionada fins el dia següent”. Aquesta situació, ha dit el diputat popular, “produeix una demora de 24 hores en la seva distribució, perdent qualitat, ja que molts d’aquest productes són fruita, peix i carn, i a més eleva el cost final”.

Així mateix, Millo ha comentat que en aquest moments, davant aquest problema, “moltes empreses per tal de distribuir amb promptitud els seus productes utilitzen aeroports d’altres comunitats autònomes i fins i tot de l’estranger”. Així, ha explicat que “molts productes destinats al mercat català, entren per l’aeroport de Vitòria que te un PIF que funciona les 24 hores, pels aeroports de Niça o Marsella o pel port de Rotterdam i són immediatament traslladats a Barcelona per avió o per carretera”.

Finalment, Millo ha recordat que al febrer de l’any 2006, el Consell de Ministres va aprovar un pla pel qual els PIF de Barcelona haurien de funcionar també en horari de tarda, “un any i mig després, això encara no es compleix”.