CRISI ECONÒMICA ? NI PARLAR-NE , TOT VA BÉ !

Fa pocs dies que coneixíem que l’índex de confiança del consumidor que mensualment elabora l’Institut de Crèdit Oficial ha registrat aquest mes de gener els seus índex mes baixos des de que es va posar en funcionament l’any 2004. Aquesta baixada del índex de confiança és degut sobretot a dos elements, la negativa percepció que tenen els consumidors de la situació econòmica que estem vivint i l’altre la desconfiança que els ciutadans tenen en el mercat laboral, el mes de desembre l’enquesta del CIS ens mostrava que la situació econòmica era la principal preocupació dels ciutadans i cada dia són més els analistes econòmics que ens avisen de la proximitat d’una crisi econòmica i per tan que ens avisa que cal preparar-nos de la millor manera possible per poder afrontar-la amb garanties però això només és possible si els responsables polítics reconeixen que estem ja començant a patir els primers símptomes d’una crisi que pot ser molt més dura si es no prenen mesures amb caràcter urgent.
És del tot impossible resoldre un problema si no es reconeix primer l’existència del mateix, i això és el que l’actual govern no vol fer.

Les últimes dades conegudes a Catalunya sobre el creixement de la inflació, en aquests moment situada en un 4,2 %, sumat al increment de l’atur i a la puja d’impostos que les famílies suporten ens situa en un moment on cal que el govern dugui a terme les reformes econòmiques i estructurals necessàries per tal que el poder adquisitiu de les famílies deixi de minvar de manera constant i comenci a remuntar i millorar ja que aquesta és una de les formules que tenim per lluitar contra la crisi que ens amenaça.

Durant tots aquest mesos en que la recessió econòmica ja era una realitat el Govern de la Generalitat enlloc de dur a terme mesures per a lluitar contra aquesta recessió s’ha de dedicat tan sols a negar la crisi i no ha fet res per millorar la situació econòmica de empreses i famílies catalanes. Una rebaixa fiscal, que permetés reduir la pressió fiscal de les famílies catalanes i millorar-ne així el seu poder adquisitiu, una implicació més ferma en la creació d’ocupació i la seva estabilitat, la millora de la competitivitat de les empreses catalanes, la millora de la formació del capital humà, la inversió en el sector energètic, i altres, són fets que ens podrien haver ajudat a superar la situació econòmica que estem vivint però el Govern de la Generalitat no ha fet res al respecte durant tot aquest temps, al contrari, hem vist com, des de l’any 2006, cada cop que li demanem al Govern que actuï en aquests àmbits , la resposta és que l’Acord Estratègic és l’eina que ha de solucionar tots els problemes que tenim i per tan que la feina esta feta. A mi, sense ànim de desmerèixer l’Acord Estratègic, al contrari, penso que efectivament és una de les eines amb les quals hem de treballar per aconseguir una millora de competitivitat de la economia catalana, m’agradaria fer una observació que em sembla important, i és que perquè l’Acord Estratègic funcioni i serveixi per aconseguir l’objectiu pel qual s’ha creat cal complir-lo en la seva totalitat i no només en allò que és més fàcil per un govern, i mostra d’això és, per posar algun exemple, que la despesa en R + D + I del Govern de la Generalitat està molt lluny encara del 2% del PIB prevista en l’Acord per a l’any 2008 i que de cop en els Pressupostos de la Generalitat pel 2008 s’ha retardat fins a l’any 2010, o la creació de la finestreta única empresarial que a dia d’avui segueix sent una realitat virtual, o altres com la millora de les infraestructures de Catalunya, quant fa pocs dies s’han presentat les bases per al Pacte Nacional sobre Infraestructures i un cop més el que s’ha fet evident són les desavinences internes en el si del Govern alhora de apostar decididament per a la construcció de infraestructures necessàries per a Catalunya.

En definitiva, és veritat que la desacceleració de la economia catalana, l’augment de la inflació, la pujada de les hipoteques, etc no és directament culpa del Govern de la Generalitat , però si que és responsabilitat d’aquest Govern que la situació en la que els catalans hem d’afrontar aquesta situació sigui la que ens posicioni en la millor de les condicions per poder competir, i això per desgràcia no ho està fent gens bé.

I la pregunta que ens fem tots és : què pensa fer el Govern de Catalunya per afrontar aquesta situació ? Quines mesures pensa adoptar amb caràcter urgent per tal d’amortir les conseqüències de la crisi que ens atrapa ?
De moment el silenci és la resposta.