ESVORANCS I ESFONDRAMENTS CATALANS S.A.

Ha hagut de ser el PPC qui portés a la llum pública informativa el nou capítol d’esvorancs a Catalunya, en aquesta ocasió el de les obres de la línia 9 del Metro de Barcelona al seu pas per l’estació de Mercabarna.

Ni els periodistes assistents al lloc del sinistre podien fer fotografies del que estava passant , ja que la policia tenia ordres estrictes de les autoritats polítiques, d’impedir l’entrada als reporters gràfics, com si es tractés de l’atemptat de l’11 S a New York.
Quina bestiesa !

Però què pretenen ocultar amb aquesta actitud ?
Aquesta és la noció que alguns tenen de la transparència informativa, del tot necessària en alguns moments per mirar de fer propaganda governamental, però absolutament inoportuna quan es tracta d’informar a la població Catalana dels habituals errors i defectes de planificació, previsió i execució d’obres que son responsabilitat del Govern Tripartit , o quan es tracta d’incidents que poden posar al descobert la ineficiència dels mecanismes de control i seguretat que es porten a terme.

Caram ! ens acabarem familiaritzant amb aquest tipus de desastres a casa nostra ?
És això el que esperen de nosaltres els actuals responsables de la política Catalana ?
Doncs jo em nego a considerar que tot això és normal i previsible, com s’ha dit des de la pròpia Conselleria d’obres públiques de la Generalitat.

L’Esfondrament del Carmel , la gran apagada elèctrica de l’estiu , els problemes de les obres del tren d’alta velocitat, l’aeroport , les Rodalies de Renfe..., i ara la línia 9 del metro al seu pas per mercabarna... ja no son fenòmens aïllats, esporàdics , que res tenen a veure amb la responsabilitat del Govern..., sembla que en lloc de govern tinguem una empresa pública que s’ocupa de tots nosaltres, Esvorancs i esfondraments Catalans, SA, ja n’hi h prou de tanta pífia , per favor !

I amb tota la que cau , Zapatero , Montilla i Chacón van passejant la seva cara amable pels carrers i places demanant confiança als Catalans, com si es tractés de fer-li creure tothom que el que compta son les paraules i no els fets , quan la promesa que ens havien recalcat fins a la sacietat era que ens donarien fets i no paraules.
No podem deixar de reclamar la substitució dels responsables incompetents per d’altres que ja hagin demostrat en el passat la seva capacitat.

Però amb tot , els que ara denunciem aquesta tirallonga de mostres d’incapacitat per fer les coses bé, resulta que som acusats de fer electoralisme en campanya electoral , és a dir, que la única cosa que ens quedaria per fer, segons aquests inquisidors, davant de tanta inoperància i despropòsit seria el silenci resignat, això vol dir callar davant la mediocritat, però sortosament molts no estem fets d’aquesta pasta i defensem la nostra llibertat per dir el que pensem.

El dia 9 de març serà una bona ocasió per exercir aquest dret democràtic que tenim , per manifestar mitjançant les urnes allò que pensem, i a l’hora fer-ho de manera íntima, personal e intransferible, amb la lliure utilització del nostre vot.