Capacitat de reacció en temps de pròrroga !

Finalment el Govern de Catalunya, ha reconegut que l’economia catalana ha entrat en un procés de desacceleració i que cal que fer-hi alguna cosa.
L’increment dels preus, el menor creixement del producte interior brut, la crisi del sector de la construcció, el creixement de l’atur, la situació del sector financer, l’enduriment de les condicions de crèdit bancari, la forta pressió fiscal, i la reducció dels ingressos previstos en el pressupost de la Generalitat per al 2008, dibuixen clarament un panorama a curt i mig termini certament preocupant, en el que lluny de generar alarma, el que cal és reaccionar i actuar amb celeritat.

Cal que li donem les gràcies al President Montilla per reconèixer allò que els ciutadans fa mesos que sabem donat que el nostre poder adquisitiu durant tot aquest temps ha anat minvant, i encara més, tenint en conte que ell és el primer responsable de que no s’hagin pres encara totes les mesures necessàries per tal que l’economia de les famílies i empreses catalanes vagi a millor i no empitjorant contínuament com fins ara. Amb tots el respectes per al nostre President, resulta sorprenent que desprès de mesos i mesos negant que existís una desacceleració de l’economia catalana i dient-nos que érem uns exagerats i uns catastrofistes, a aquells que li reclamàvem, una i altra vegada que el Govern de la Generalitat es posés a treballar de manera urgent per a la millora de les condicions en que els catalans i les catalanes hem d’afrontar la nova situació econòmica , hagi trigat tant en reaccionar i acceptar tot allò que alguns organismes importants ja ens deien respecte de la desacceleració econòmica el 2008 que aniria a més, si en lloc de negar que existia el problema s’hagués posat a fer la feina, ara ja estarien en funcionament tot un seguit de mesures que caldrà prendre, i els ciutadans de Catalunya estaríem en millors condicions per afrontar el futur.

Ja ens ho va demostrar el Sr. Solbes amb la seva actitud pre electoral, que hi ha un estil de governar consistent en amagar la realitat quan els interessos electorals estan en joc, i destapar-la després lentament amb la clara i evident intenció de desplaçar els problemes en el temps i cercar-ne després les solucions , encara que sigui massa tard.
Exemples d’aquests comportaments en tenim molts, podríem parlar de les infraestructures, del tren d’alta velocitat, de la planificació hidrològica i els transvasaments, etc, però ara no hi entrarem...

Però bé, ara el que cal és que el Govern de Catalunya prepari un pla de xoc contra els efectes de la desacceleració econòmica del País, el sotmeti a debat amb caràcter urgent amb la resta de grups parlamentaris, i el posi en funcionament sense més demora.

Tant de bo que el Govern es dignés alguna vegada a escoltar el que li diuen els grups de la oposició, encara que no li agradi, i acceptés amb més facilitat que també s’equivoca.

El problema no és haver de rectificar, l’autèntic problema és el temps que es perd amagant la realitat fins que ja no es pot més, i el perjudici que aquesta actitud suposa per als ciutadans.