Entrevista de Josep Enric Millo, President Provincial del PPC de Girona al Punt

Transcripció de l'entrevista a Josep Enric Millo, President Provincial del PPC de Girona publicada al Punt el dimarts dia 9 de desembre de 2008

"La gent de CiU haurà de votar el PP perquè la dreta catalana no és independentista"

j

PRESIDENT DEL PARTIT POPULAR A LES COMARQUES GIRONINES. Josep Enric Millo va ser escollit president del PP a les comarques gironines, el 29 de novembre passat, en l'11è congrés gironí del partit, per quasi un 95 per cent dels delegats. A més, forma part de l’equip de la presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho des del 12è congrés del partit a Catalunya, celebrat a començament de juliol. És secretari d’ocupació del PP a Catalunya i és diputat al Parlament per Girona des del 2006.

Quin PP rebeu i a quin PP voleu arribar?
Parlem del PP de Girona: rebo un PP condicionat per diversos factors. El primer són les diferències internes dels últims vuit anys. El segon són els fets del darrer any i mig a Girona, especialment d’ençà de la comissió gestora, que van deixar inactiva l’executiva elegida en el congrés del 2004 i que va deixar el partit a un grup reduït de persones. I el tercer és l’últim congrés de Catalunya, en què, inicialment, la militància gironina estava dividida entres els tres candidats. Després, d’una manera majoritària, es va donar suport a Alícia Sánchez-Camacho, però no exclusivament. La província amb més suport a Alícia va ser la de Girona. Aquests tres factors marquen el PP que rebo, un partit amb una certa desorientació, que demana lideratge cohesionador i que vol tenir futur.

Quin és el PP que voleu deixar a Girona?
El que m’agradaria deixar quan plegui de president és un partit unit, cohesionat, fort i representatiu. És l'única manera de ser útil a la societat, si no, no té sentit. Útil en base a les idees, valors, principis i projectes que defensa el PP, un partit tan català com la resta de partits que representen les comarques gironines.

Un partit català com els altres?
El Partit Popular es manifesta sovint des de fora de Catalunya contrari a les formacions polítiques que monopolitzen Catalunya, d’aquells que titllen d’anticatalanistes els que no pensen com ells. La Catalunya total és diversa i alguns la neguen. Hi ha formacions que neguen la Catalunya plural. Si des de Madrid critiquen les proclames antiespanyolistes d’un dirigent català, no se’ls pot acusar d’anticatalans. A veure: un dirigent d’un partit estatal no pot ser contrari a una part del tot, no pot ser anticatalà. A Catalunya hi ha més gent de la que pensen que se sent tan catalana com espanyola. Una cosa no exclou l’altra. Primer sóc català, perquè he nascut a Catalunya, hi visc i em sento català, però sempre m’he sentit espanyol.

Fins i tot quan éreu a Unió Democràtica?
Sempre. I jo em sento orgullós del meu passat. La meva arribada a UDC no va ser pel pensament català, sinó pels valors humanistes d’inspiració cristiana. I en aquest sentit, no he canviat. No he variat la meva catalanitat ni el meu sentiment espanyol. He tingut sort al PP de Catalunya, perquè hi conviuen conservadors, liberals i democratacristians
i m’hi sento com a casa.

La gent us veu de dretes.
Les enquestes diuen que els que no són del PP ens veuen més de dretes que els que són de casa. Som un partit de centre, un partit reformista. Crec en el centre, que inclou el centredreta. Crec en el centre com un estil de fer política: no excloent, no radical, integrador.

Què us va allunyar d'Unió, de CiU, per anar al PP?
En l’arc parlamentari català hi ha partits que tenen poc en comú i d’altres que tenen algunes coses. El PP comparteix pocs punts amb el PSC. Hi ha partits com Unió i Convergència que tenen punts de connexió amb el PP. I hi ha aspectes que ens diferencien. A UDC hi ha persones sobiranistes i és un sentiment que no comparteixo. I passa el mateix a CDC. Unió i Convergència, que en un passat havien estat partits centrats, d’un temps ençà han mostrat una deriva sobiranista que no compartim. I això no vol dir que tots pensin així a Unió Democràtica.

I els intentareu captar des del PP?
Mira: a la llarga la gent de CiU haurà de votar el PP perquè la dreta catalana no és independentista. Al PP hi trobaran l’espai natural d’acord amb les seves idees, que abans els havia donat CiU. Ara han fet un gir sobiranista per ser més independentistes que Esquerra Republicana. I aquest gir aparta CiU de la centralitat.

Creieu de veres que la gent vindrà al PP?
És difícil perquè vivim sota una perversió de la realitat, ja que s’ha estigmatitzat el fet de ser del PP a Catalunya. Trobem poca gent que vulgui donar la cara i dir que són del PP per poder fer llistes i tenir regidors a tots els pobles on ens vota molta gent a les eleccions generals i a les autonòmiques.

Què es governa millor, Unió o el PP?
T’ho diré d’aquí a un temps. Fa quatre anys que sóc al PP i no hi he tingut un càrrec directiu fins al juliol, en què en el 12è congrés del PP de Catalunya en van nomenar secretari d’ocupació. No hi ha partits fàcils de governar i difícils de governar. Vull un estil obert i participatiu: és el que vull deixar a Girona. Junt amb els meus companys d’executiva, em plantejo que el PP sigui un partit útil. I això es mantindrà amb la unitat.

L’aguantareu la unitat a Girona en aquest partit tradicionalment barallat?
Sol no ho podré fer, però, amb la voluntat de tothom que va venir al congrés, ho podrem fer. Junts podem. En el congrés de Girona vam llançar un missatge a tot Catalunya en una època en què els ciutadans desconfien de la política i dels polítics. Si abans no ordenem casa nostra no podem donar exemple i demanar la confiança dels ciutadans perquè ens deixin solucionar els seus problemes. Hem de ser els primers: ordre i disciplina seran paraules que tindrem emmarcades.

Què en fareu dels expedients que el partit tenia iniciats?
No em plantejo cap iniciativa amb expedients. Ni em correspon iniciar el mandat així. El meu compromís és no mirar enrere. per la qual cosa tots ens hem de donar una oportunitat. Ho repetiré, al partit no hi sobra ningú, tret de qui es vol autoexcloure.

Vau arribar al PP el 2004 amb Josep Piqué i a ell ja l’han fet fora...
Faig el mateix que ell volia fer, quan va rebre l’encàrrec de José María Aznar de fer un Partit Popular a Catalunya fort i amb capacitat per governar. Aquí n’hi ha que confonen les coses: Aznar va posar Piqué. Aznar va guanyar eleccions quan va fer el viatge al centre.

I ara, de tan radical com s’ha tornat, Aznar ha ben perdut el centre.
Qui ho ha dit això? És un home que no vol que Espanya sigui governada pels socialistes. Quan el PP ha governat, Espanya, Catalunya i Girona han anat millor.

SALVADOR GARCIA-ARBÓS


1 comentari:

Javier Martín ha dit...

Hola Enric. He leído las dos entrevistas (y las he entendido, cosa que me agrada) y me han parecido muy acertadas tus declaraciones. A ver si esto empieza a rodar. Un abrazo desde la lejana Salamanca junto con mi apoyo incondicional al Partido vía aérea :D .