Josep Enric Millo : " No hi ha Govern més antisocial que aquell que genera atur "

Espanya és el País més castigat d’Europa per la crisi , Catalunya és la Comunitat Autònoma espanyola més castigada, i Girona és la província que pateix més l’increment de l’atur

Les xifres no tenen precedents i reafirmen que la situació que patim és d’Emergència Social.

f
En aquests moments estem pagant les conseqüències d’un govern irresponsable perquè ens han mentit quan negaven l’existència d’una crisi, tan Zapatero com Montilla, ens han ocultat la veritat quan ells la coneixien , evitant així la possibilitat de prendre mesures adients quan era el moment de fer-ho, han deixat caure milers de PIMES i Autònoms en la fallida econòmica, sense fer-hi res per evitar-ho, dient que no passava res, i això ha deixat un rastre d’aturats absolutament desolador en el camí i milers de famílies han quedat destroçades i sense expectatives ni confiança en el futur. Incompetent perquè :en lloc d’ajudar les empreses a mantenir els seus llocs de treball i a garantir un entorn econòmic estable, el que han fet és contribuir , amb mesures tardanes i equivocades, a l’ofegament financer de les empreses, practicar l’espoli fiscal de les empreses mantenint els impostos sense cap reducció real, posar pals a les rodes a PIMES i Autònoms amb tota la burocràcia i els entrebancs administratius de l’administració i convertir-se en el principal “escurabutxaques” de les famílies Catalanes, i absolutament incapaç d’afrontar aquesta crisi perquè :no accepta de cap de les maneres que la solució a aquesta greu situació ja no està en mans del Govern, sinó que passa per reconèixer els errors i acceptar les propostes que li fem des de la oposició.

No hi ha Govern més Antisocial que aquell que genera atur, i en quests moments i amb les de dades conegudes del 1er Trimestre del 2009 no hi ha res en aquest moment que ens faci pensar o confiar en que les coses milloraran en el proper trimestre.

Si no hi ha un canvi important i decisiu de Polítiques ò un canvi profund de Govern , les coses aniran a pitjor és per això que és imprescindible que el Govern accepti i reconegui que s’ha equivocat , condició necessària per poder rectificar, i que doni rigorós compliment a la Moció que jo mateix vaig presentar al Parlament de Catalunya i que fou aprovada en el darrer Ple, el del 15 d’abril, en defensa de les PIMES i els Autònoms. Aquesta Moció s’ha de complir en el termini màxim de dos mesos , i a més hi ha el compromís del Govern de convocar la primera reunió per desenvolupar-la abans del 30 d’abril. Espero que compleixin amb el seu compromís i no traeixin l’acord Parlamentari.

Actualment els Governs socialistes, tan a Catalunya com a Espanya, no saben fer res mes , que gastar més i malament, generar més dèficit i endeutament. i actuar d’escurabutxaques d’empreses i famílies .



SANT JORDI 2009

Feliç Sant Jordi a tots !!!!!!!!!!!!!!

LA DIADA DE SANT JORDI

"La diada de Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires, (....) "

NNNNNNJoan Maragall


Un cop més es celebra la Diada de Sant Jordi, patró de Catalunya i Dia del Llibre i de la Rosa, i els carrers de tots els pobles i ciutats de Catalunya s'omplen de parades de llibres i roses, i també, com no la Generalitat celebra diferents actes Institucionals.

Així doncs, al matí he assistit als actes institucionals al Palau de la Generalitat i al Palau de Pedralbes i a la tarda he passejat una estona amb amics i companys del partit per les parades de llibres i roses ubicades a la Plaça Catalunya i la Rambla de Girona, la meva ciutat.

Fotos de la diada


Palau de la Generalitat - Missa de Sant Jordi



Millo i Rajoy al Palau de Pedralbes








Enric Millo reclama a RENFE mesures urgents davant les deficiències en el servei i els retards que pateixen els usuaris de la linia Portbou–Barcelona

Josep Enric Millo : “ Els serveis regionals de RENFE són els que han empitjorat més en els darrers anys amb una reducció considerable del nombre de circulacions, una escassa inversió en noves unitats i una pèrdua de qualitat en els darrers anys del servei de Catalunya Exprés”
s
s
s
s
El President del PPC de Girona i Diputat al Parlament de Catalunya, Josep Enric Millo, ha afirmat que : “ he demanat a través d’una proposta de resolució que el Govern de la Generalitat reclami al Govern de l’Estat que RENFE prengui mesures urgents davant les deficiències en el servei i els retards que pateixen els usuaris de la línia Portbou – Girona – Barcelona ”.

En primer lloc Millo ha explicat que : “ Els serveis regionals de RENFE són els que han em¬pitjorat més en els darrers anys amb una reducció considerable del nombre de circulacions, una escassa inversió en noves unitats i una pèrdua de qualitat en els darrers anys del servei de Catalunya Exprés”, seguidament ha afegit que : “Això vol dir que els usuaris del servei de regionals de RENFE de la línia Portbou- Girona – Barcelona fa molt temps que estan patint les deficiències en aquest servei i els constants retards , els quals s’han vist agreujats des de l’inici de les obres del TAV, d’aquí que els usuaris afectats s’hagin constituït en una plataforma per tal de dirigir-se a RENFE reclamant-los-hi solucions, les quals per desgracia a dia d’avui no són ateses de la manera que nosaltres pensem que caldria atendre, i bona prova d’això és que la reunió prevista per ahir entre la plataforma d’usuaris i el President de RENFE ha estat ajornada i pel que sabem ara per ara “ sine die ” , fet que ens preocupa i ens fa pensar que la voluntat de RENFE no és la que tots esperem i reclamem”

El Diputat Gironí ha insistit en que : “Des del PPC el que hem demanat a través d’aquesta proposta de resolució són tres coses : 1. Que s’incrementin el nombre de circulacions de trens regio¬nals i del Catalunya Exprés en la línia Portbou – Girona - Barcelona, especialment a primera hora del matí, 2. Que s’incorporin trens llançadora que uneixin les comar¬ques de Girona amb la xarxa de rodalies de Barcelona i 3. Que s’estableixi un sistema de devolució exprés del preu del bitllet als usuaris afectats per aquells casos en que el retard del tren superi en deu minuts l’hora prevista d’arribada” , Millo ha continuat dient que : “Precisament una de les demandes dels usuaris és que el preu del bitllet s’ajusti a la qualitat del servei que reben i per tan es totalment comprensible i raonable que si el tren arriba amb retard existeixi un mecanisme de devolució exprés del import del bitllet “


Finalment el Diputat Gironí ha dit que : “ Des del PPC donem suport total a la plataforma d’usuaris de la línia Portbou – Girona – Barcelona i compartim les seves reivindicacions i per aquesta raó hem presentat aquesta proposta de resolució perquè creiem que cal un compromís ferm i real del Govern Català, i quina millora manera d’aconseguir-ho que a través d’un compromís del Parlament de Catalunya instant al Govern de la Generalitat a fer-ho, de que reclamarà al Govern de l’Estat que RENFE doni solucions reals, eficients, eficaces i ràpides als problemes i reivindicacions que se’ls hi ha plantejat per part dels usuaris i de les diferents forces politiques ” , per acabar Millo ha comentat que : “ Aquesta proposta de resolució no és la única acció que hem fet des del PPC ja que tan al Congrés dels Diputats com al Senat hem presentat una proposició no de llei i una moció respectivament demanant que s’apliquin de manera urgent mesures de millora en el servei de la línia Portbou – Girona – Barcelona “

1era mesura de consens dels partits per fer front a la crisi: Aprovada per unanimitat la moció del PPC per atendre les demandes de Pimes i Autònoms

Vídeo Intervenció
Josep Enric Millo : " El PPC ha aconseguit el compromís del Govern de convocar els grups parlamentaris abans de 15 dies i d’elaborar un paquet de mesures en menys de 2 mesos ”

f
f
f
f
El Parlament de Catalunya ha aprovat avui una moció del PPC manifestant el suport a les petites i mitjanes empreses i autònoms “que són la base del teixit empresarial català” i insta al Govern de la Generalitat a atendre les seves demandes. El diputat Enric Millo ha destacat que “el PPC ha aconseguit el compromís del Govern de convocar els grups parlamentaris abans de 15 dies per tal de pactar mesures”.

Millo ha destacat que “és la primera mesura de consens de tots els partits de la cambra per fer front a la crisi”. La moció subsegüent a la interpel•lació constata que cal dur a terme les reformes estructurals a nivell de l’Estat i per aquest motiu cal consensuar amb totes les forces polítiques catalanes, agents econòmics i socials un paquet de mesures per tal de ser traslladades al Govern de l’Estat abans de dos mesos.

En aquest sentit ha explicat que el contingut de les mesures està basat en 7 eixos principals: garantir la protecció social, agilitar el finançament empresarial i la liquiditat, revisar la fiscalitat, fer eficient el funcionament del mercat laboral, assegurar la simplificació administrativa, atacar la morositat i concretar el suport específic als autònoms.

Enric Millo ha afegit que el Parlament constata la importància de la manifestació de les Pimes i autònoms davant el Congrés dels diputats del passat 26 de març i “els reconeix com els que pateixen amb més força les dificultats econòmiques que provoca la crisi”. Per aquest motiu ha celebrat el consens entorn la moció proposada pel PPC tot destacant la concreció d’aquesta, “una reunió en 15 dies i un paquet de mesures en 2 mesos”.


El Conseller Castells evita respondre sobre quin serà el dèficit real de la Generalitat de Catalunya l'any 2008 i la previsió real per l'any 2009

Vídeo Intervenció
En el Ple del Parlament d’avui la pregunta que el meu grup fa en la sessió de control al Govern l’he formulat jo personalment al Conseller d’Economia, Antoni Castells, sobre matèria pressupostaria.

g
g
Donat que crec sincerament que els catalans tenen dret a saber la veritat en relació a les finances de Catalunya, i per tan dret a saber què es fa amb els seus diners, amb els que surten dels seus impostos, i com el Govern els utilitza, la pregunta que he fet ha estat molt concreta, així doncs li he demanat al conseller que ens expliques, atesa la informació que hem conegut recentment en quant a la liquidació dels ingressos de la Generalitat de l’any 2008, quina era la seva previsió en relació a quin serà el dèficit real de Catalunya de l’any 2008 i quina previsió fa, tenint en compte les variacions del quadre macroeconòmic, del dèficit per l’any 2009.

El Conseller a aquesta demanada l’únic que ens ha dit ha estat que creu que a finals del mes de maig tindrà les dades definitives sobre el dèficit real del 2008 i que per tan avui no ens podia contestar la pregunta ni explicar res.

Sincerament, entenc que el conseller hagi volgut evadir i evitar contestar la meva pregunta, perquè l’any 2007 el Govern no ens va dir exactament la veritat quan varem discutir el pressupost pel 2008, ja que veníem d’un any, l’any 2007, en què la caiguda dels ingressos havia estat espectacular, i ens ho van amagar, i no ho varem saber fins uns mesos més tard, quan varem conèixer que, després de quatre anys d’un creixement dels ingressos derivat del model de finançament d’aquell moment, model pactat precisament pel Partit Popular, d’una mitjana del 12,5 % , aquell any, el 2007 va caure fins a un 4 %.


El 2008 però, com ja he dit tot això no ens ho va explicar el Govern, i alhora ens va negar l’existència d’una situació de crisi malgrat sabien que era veritat i ens ho van amagar fins desprès del març del 2008, justament fins desprès de les eleccions generals. Però avui, sense voler suposo, el Conseller Castells, en el seu afany per evadir i evitar contestar la meva pregunta ha acabat confessant que aquella previsió que va fer de dèficit del 2008, aproximadament d’uns 470 milions d’euros, es veurà multiplicada aproximadament per deu, i per tan que ens podem situar en un dèficit el 2008 de 3.000 o 4.000 milions d’euros,i això sumat a l’endeutament que tenim, i a que el dèficit pel 2009 previst al pressupost de la Generalitat de Catalunya aprovat pel Tripartit fa pocs mesos era de 2.500 milions d’euros, amb una previsió d’ingressos absolutament inflada, on es preveu que recaptarem més ingressos el 2009 que el 2008 precisament amb transmissions patrimonials i actes jurídiques documentats, que són els dos impostos la recaptació dels quals a davallat més exageradament l’any 2008, podríem trobar-nos a finals del 2009 que tenim a Catalunya un dèficit acumulat de l’ordre dels 8.000 o 10.000 milions d’euros.

I si ja aquestes dades per si soles son esfereïdores i preocupants, fer-li creure a tothom, a tots els catalans i catalanes, que el problema de la Generalitat de Catalunya es única i exclusivament el model de finançament és una falta de responsabilitat, i queda clar que és l’excusa del Govern per no explicar-nos tota la veritat i alhora per no tenir que donar explicacions sobre quines mesures estan duent a terme per evitar que el dèficit a Catalunya creixi de manera desorbitada, i això per una raó molt senzilla, perquè no en duen a terme cap per evitar el creixement desmesurat del dèficit, al contrari.

Roda de premsa sobre actualitat política dia 8 d'abril

Foto roda de premsa 08/04/2009
Ahir al matí vaig fer a la seu del partit a Girona una roda de premsa durant la qual vaig parlar i valorar diferents temes d’actualitat política.

Així doncs, vaig comentar la mala previsió econòmica del Govern tripartit, la qual ens ha portat a que l’any 2008 el dèficit de la Generalitat acabi essent de 4.000 milions d’euros quant la previsió era només de 476 milions i que continuarà essent igual l’any 2009 ja que el dèficit previst per aquest any en curs és de 2.500 milions d’euros, i tenint en comte el moment de crisi que patim, aquest fàcilment s’acabarà multiplicant per tres o per quatre i que per tan ens podem situar a l’any 2010 amb un dèficit a Catalunya del voltant dels 10.000 milions d’euros, dada realment esfereïdora.

El problema del dèficit, sumat a un altre tema, per desgràcia des de fa molts mesos de total actualitat, com és l’augment continu de l’atur fan que la crisi sigui galopant, ens situï en una situació d’emergència social i el Govern es trobi totalment desbordat, per aquesta raó des del PPC creiem, i així ho defensaré el dia 15 al Parlament de Catalunya, que ha arribat el moment del consens i de la unitat de totes les forces politiques, el Govern i els agents econòmics i socials per tal de buscar solucions conjuntes i que el Govern de Catalunya deixi de governar en soledat.

Durant la roda de premsa també he comentat altres temes d’actualitat com és la remodelació de Govern del senyor Zapatero, en la qual, per cert, el PSC ha perdut pes polític o el nou model de finançament per a Catalunya, el qual és imprescindible que es resolgui d’una vegada per totes i que si s’hagués fet cas al que dèiem des del PPC ja l’any 2005 i que no era altre cosa que aquest tema no havia d’anar lligat a la reforma de l'Estatut. sinó que s’havia de fer i negociar apart i si s'hagués fet així ja el tindríem resolt des de fa 2 anys, i en aquest sentit doncs, estic convençut que l’estancament actual del nou model de finançament no fa mes que constatar el que era la crònica d’un fracàs anunciat des de bon principi.


Notícies Publicades sobre aquest tema

Diari de Girona

El Punt

Josep Enric Millo reclama el suport del Parlament de Catalunya a les PIMES i als Autònoms

Josep Enric Millo : “ Després de la manifestació del dia 26 de davant el Congrés dels Diputats, la qual ha posat de manifest les dificultats econòmiques i de finançament que pateixen les PIMES i els Autònoms a Catalunya, és urgent i indispensable que es creï un grup de treball i seguiment de la crisi a Catalunya, amb la participació del Govern de la Generalitat, de representants de tots els grups parlamentaris i dels agents econòmics i socials "

Davant la situació actual de crisi econòmica i les dificultats que estan patint els autònoms i les Petites i mitjanes empreses catalanes, les quals són la base del nostre teixit empresarial cal que el Parlament de Catalunya els hi manifesti el seu suport total i unànime.

Després de la manifestació del dia 26 de març davant el Congrés dels Diputats, la qual ha posat de manifest les dificultats econòmiques i de finançament que pateixen les PIMES a Catalunya i els Autònoms és urgent i indispensable que es creï un grup de treball i seguiment de la crisi a Catalunya amb la participació del Govern de la Generalitat, representants dels grups parlamentaris i els agents econòmics i socials, això és el que reclamem i demanem des del PPC i pel que treballarem aquest dies obrin des de demà mateix una ronda de converses amb els diferents Grups Parlamentaris per tal d’arribar a un acord amb tots ells i que finalment el Parlament de Catalunya, en el Ple del dia 15 d’abril, de manera unànime manifesti el seu suport a les PIMES i els Autònoms i adquireixi el compromís de treballar, tots junts i units, per ajudar-los a sortir de la crisi econòmica en la que estem immersos.

Durant aquests mesos tots els partits politics i els agents econòmics i socials hem presentat propostes per sortir de la crisi, algunes molt coincidents i d’altres molt distants, i des del PPC creiem que precisament per aquesta raó ara te més sentit que mai la creació del grup de treball que us he explicat anteriorment. Un grup de treball que actuï com a impulsor d’aquelles propostes i mesures que consideri més adequades en benefici de les petites i mitjanes empreses i els autònoms, en faci el seguiment i n’avaluï la seva execució.

La situació de crisi actual cada dia és pitjor i per tan no podem seguir com fins ara, cal que impulsem aquelles reformes econòmiques que la situació exigeix i cal fer-ho de manera conjunta : Govern, partits polítics i agents econòmics i socials.

Reforma i millora del finançament de local

Josep Enric Millo : “ Cal que s’abordi de manera urgent la millora del finançament local, peça fonamental pel bon desenvolupament i funcionament dels Ajuntaments "
s
s
s
d
d
d
d
El President del PPC de Girona i Diputat al Parlament de Catalunya, Josep Enric Millo, ha afirmat que : “ l’actual crisi econòmica ha evidenciat una altre vegada els desequilibris en el model de finançament local que afecta greument a la forma i la qualitat de la prestació dels serveis que els Ajuntaments han de prestar als ciutadans així com la morositat d’aquestes administracions La situació financera dels municipis és difícil i s’ha agreujat considerablement en els últims mesos.”

En primer lloc Millo ha explicat t que : “En aquests moments tan es preocupant el deute viu que tenen els Ajuntaments com el problema de morositat d’aquests i la única solució per resoldre aquests dos problemes de manera definitiva és que es porti a terme de manera urgent la reforma i millora del finançament local “

Millo ha recordat, pel que fa la tema del finançament de les administracions locals, que: “ el drama dels Ajuntaments però no acaba aquí sinó que a tot això cal afegir-hi també el problema estructural del finançament local causat en gran part pels serveis que es donen des dels Ajuntaments malgrat no ser de la seva competència però que per ser l’administració més propera als ciutadans i sensible a la seva demanda aquests assumeixen, com per exemple tot el relacionat al fenomen de l’immigració o la dependència “, el President del PPC de Girona ha afegit que : “Crec que tan el Govern de l’Estat com el de la Generalitat haurien de reconèixer la important feina i esforç econòmic que en àmbits com el de la dependència estan desenvolupant actualment els municipis i alhora plantejar d’una vegada per totes una descentralització de competències amb el seu finançament corresponent de les CCAA cap als Ajuntaments que permeti a aquests satisfer les necessitats dels ciutadans amb serveis de qualitat i eficaços “

Millo s’ha referit també en aquest sentit al deute viu dels Ajuntaments Gironins i ha comentat que : “ Em preocupa que els Ajuntaments de les comarques gironines tinguin un deute viu de quasi be 500 milions d’euros, el qual representa 680 € per habitant, un 24% més que la mitja catalana i un 20% que la mitja espanyola i que el deute viu de la Diputació de Girona sigui de 104 milions d’Euros, i encara mes quant veiem que els Ajuntaments que tenen mes deute no son els grans municipis sinó els mitjans i petits”, per Millo : “ Aquestes dades ens indiquen el que des de la meva formació fa molt temps que insistim que cal fer de manera urgent : Abordar la reforma i millora del finançament de les administracions locals, peça fonamental pel bon desenvolupament i funcionament dels Ajuntaments”


El President Gironí ha volgut referir-se també a un altre tema que a dia d’avui preocupa molt i és la morositat dels Ajuntaments, i en aquest sentit dit que : “ Des del Partit Popular som conscient de la greu situació financera que estan patint els Ajuntaments en aquest moment de crisi econòmica, fet que els impedeix fer front al pagament dels deutes contrets i és per això que per tal de poder solucionar aquesta situació de manera excepcional, i a l’espera de que la reforma de millora del finançament dels Ajuntaments sigui una realitat,el meu grup al Congres dels Diputats va presentar una moció, la qual va ser aprovada, amb un conjunt de mesures que cal que adopti el Govern central per ajudar a reduir els problemes de morositat tan dels Ajuntaments com de les Diputacions” , Seguidament Millo ha explicat que : “ La morositat de les Administracions Publiques està tenint ja un efecte devastador donat que les PIME’s i els treballadors autònoms, ja especialment afectats per la crisi econòmica actual , que són clients dels Ajuntaments i Diputacions són els que suporten les dificultats per pagar d’aquestes i això en molts casos es tradueix en que les empreses, al no tenir liquiditat, es vegin obligades a despatxar treballadors o fins i tot a interrompre la seva activitat”

Finalment Enric Millo ha dit que : “ Amb la iniciativa del Partit Popular aprovada el dimarts als Congrés dels Diputats el que s’ha aconseguit es que s’ exigeixi al Govern que deixi d’estar impassible davant aquesta situació i se l’insta a adoptar una sèrie de mesures, que el que pretenen és que en un moment com l’actual de crisi i donat que el finançament dels municipis és encara insuficient, facilitar el pagament dels Ajuntaments i les Diputacions als seus proveïdors, a través d’una línia de crèdit ICO, prioritzant els deutes que tenen amb les PIME’s i els autònoms “

Ple del Parlament 1 d'abril : Interpel·lació al Conseller Huguet

Vídeo Intervenció
El Govern del senyor Zapatero, i també el del senyor Montilla, han batut un rècord històric i alhora insòlit, ja que per primera vegada a la històrica de la democràcia espanyola els empresaris han sortit al carrer per manifestar-se contra la passivitat del Govern i contra la seva incapacitat per afrontar amb mesures eficients la crisi econòmica i financera que patim. Aquest és un record històric i insòlit.

Ja no són només els treballadors, els estudiants, les dones maltractades, la policia, els ecologistes, els pagesos, etcètera, fins i tot els petits i mitjans empresaris catalans i els autònoms catalans es manifesten al carrer contra un Govern que ha fracassat en tots els àmbits i que està desbordat per la crisi, que s’ha quedat sense idees, ni solucions, i que posa de manifest la seva incapacitat per liderar el futur d’aquest país.

Lluitar contra la crisi, és la nostra prioritat en aquests moments, ja fa mesos que els hi diem als nostres governants catalans però aquests van negar durant tot l’any 2007, malgrat que els indicis eren evidents, que ens venia una gran crisi econòmica a sobre, i no ho van començar a assumir fins el mes d’abril del 2008, curiosament un mes després de les eleccions generals. A partir d’aquell moment van prendre un seguit de mesures, això no es pot negar, però la veritat és que avui estem com estem, molt malament.
El debat sobre les causes de la crisi ja no interessa a ningú perquè ja l’hem fet molt, i ja sabem quines són les causes, i n’hi ha de tota mena, algunes vénen d’aquí mateix, altres vénen de fora. Lo importants ara son les conseqüències i per desgràcia aquestes les tenim molt clares a Catalunya som líders en tancament d’empreses, en morositat, en autònoms que pleguen, en destrucció massiva d’ocupació –rècord històric també.

En dos mesos hem superat tota la previsió que el Govern de Catalunya feia en matèria de destrucció d’ocupació per a l’any 2009. En el quadre macroeconòmic del pressupost del 2009 el Govern ens deia que preveia una destrucció de cinquanta-cinc mil llocs de treball durant tot el 2009, i només en els mesos de gener i febrer se’n varen perdre cinquanta-sis mil a Catalunya, i demà coneixerem la xifra dels que s’han perdut durant el mes de març. Aquesta és la realitat que vivim: destrucció massiva d’ocupació, famílies senceres a l’atur, drames personals, drames familiars.

I què fa el Govern mentrestant ?, Què ha fet ?, El Govern ens va donar a conèixer el mes d’abril que prenia mesures, i el gener d’aquest any, fa dos mesos, el Conseller d’Economia i Finances, ens va fer una presentació de com estaven funcionant aquestes mesures i ens deia que les mesures funcionaven correctament, adequadament. Nosaltres hem presentat interpel•lacions, hem presentat propostes de resolució, hem proposat mesures concretes per ajudar el Govern a prendre mesures per combatre aquesta situació de crisi, però el Govern no ens ha fet cas, perquè el Govern considera que tot sol ja se’n sortirà, que les mesures que pren ja són les adequades, ja són les correctes, que les va desenvolupant i que, per tant, no cal escoltar ningú més, el Govern es fa el sord, per ell no cal escoltar ningú més. Ara bé, la realitat és la que és i com ja he dit, les previsions de destrucció d’ocupació que feia el mateix Govern han quedat absolutament desfasades i les previsions pressupostàries que va fer el Govern en el seu moment en fer el pressupost del 2009 han quedat totalment fulminades .


Ahir coneixíem quina és la liquidació del pressupost en matèria d’ingressos de l’any 2008 i vaig quedar sorprès perquè fa un mes vaig preveure que probablement aquella previsió de dèficit del 2008 que havia fet el Govern de la Generalitat quan ens deia que hi hauria un dèficit de 500 milions d’euros es situaria sobre els 2.500 milions. Doncs be, em vaig quedar curt, perquè finalment serà de 3.500 milions d’euros el dèficit pressupostari del 2008, només tenint en compte la baixa d’ingressos i per tan encara no hem vist la liquidació de les despeses, que a poc que hi hagi una petita desviació de la despesa el dèficit de Catalunya el 2008 es pot situar fàcilment a la ratlla dels 4.000 milions d’euros. És aviat dit però són molts i molts diners. I estic parlant del 2008, no estic parlant del 2009, on el Govern ha previst un dèficit de 2.500 milions d’euros, i veien com ha anat el 2008 jo vaticino ja en aquests moments que tal com estan les coses entre el 2008 i el 2009 acumularem més de 10.000 milions d’euros a Catalunya de dèficit.

Aquesta és la realitat. I aquí podem anar enredant el país i anant-li fent creure que la solució al problema de Catalunya són els 1.200 o els 2.000 milions d’euros que ens vindran del nou model de finançament, però estic parlant d’una acumulació de dèficit de més de 10.000 milions d’euros en dos anys, i que per tan el que ens ha de venir a través del nou finançament no ens servirà ni tan sols per tapar el forat que tenim, i malgrat a alguns els hi pesi aquesta és la situació: tenim un Govern sobrepassat, desbordat, sense iniciativa i col•lapsat per la situació.

I El que em preocupa és que el Govern no lideri la sortida de la crisi, no prengui iniciativa, sobretot que no escolti, i que no estigui al capdavant de la societat liderant la sortida de la crisi, representant a tothom, no representant-se només a si mateix, perquè el Govern en aquests moments a Catalunya es representa només a si mateix, no representa el total de la societat catalana. I aquest és un problema molt greu que tenim, perquè la situació és d’extrema gravetat, és d’emergència social i la seva obligació com a Govern és liderar, és prendre la iniciativa, és posar-se al capdavant, i no quedar-se resignat mirant com les coses van passant, mirant com el país es va enfonsant, i mirant com les famílies es van empobrint, i com les empreses van tancant, i com la gent es queda a l’atur, això és el que no ha de fer un Govern.

A Catalunya la societat civil ha pres la iniciativa, i com deia al començament, els empresaris, els petits i mitjans empresaris catalans i els autònoms s’han anat a manifestar a Madrid. I qui va anar allà a manifestar-se?, dons hi van anar els representants d’allò que és la gran majoria del teixit empresarial català, les petites i les mitjanes empreses, que són més del 95 per cent de les empreses catalanes i que representen els dos terços del PIB català. I tots aquests, que ja no confien amb el Govern català, que consideren que aquest ja no és un interlocutor per a ells perquè no es senten representats pel Govern català han hagut d’anar a Madrid a dir “escolti, algú ens escoltarà, algú ens farà cas, algú ens ajudarà? “, això és molt greu.

A casa nostre, es preveu que més de cinquanta mil autònoms perdran la feina durant aquest any 2009 i les PIMES en aquests moments representen més del 75 per cent de tots els treballadors ocupats. Per tant, si davant d’això el Govern no hi fa res, o hi fa poc, doncs, entenc que està assumint una greu irresponsabilitat.

Des del PPC el que li demanen al Govern és que escolti la veu de la societat civil, que escolti els empresaris petits i mitjans i els autònoms, que són treballadors dels quals depenen un gran nombre de persones en aquest país perquè s’han quedat sense marge per actuar.
Senyors del Govern de Catalunya, no vulguin continuar sols, i sinó volen donar-nos la raó a nosaltres, al Partit Popular, donin la raó als agents econòmics i socials, almenys en part, perquè moltes de les propostes que ells fan nosaltres les compartim, i estic convençut que vostès també.

Crec que hauríem de poder dir d’una vegada per totes a la societat catalana que som capaços, totes les forces polítiques representades en el Parlament de Catalunya juntament amb els agents econòmics i socials que anem junts i estem units alhora de decidir que cal fer per combatre la situació actual de crisi.

El Govern de Catalunya hauria d’estar liderant la sortida de la crisi però no ho fa, al contrari, el que fa és dormir a la palla, i això és el que no li convé a Catalunya.