Ple del Parlament 1 d'abril : Interpel·lació al Conseller Huguet

Vídeo Intervenció
El Govern del senyor Zapatero, i també el del senyor Montilla, han batut un rècord històric i alhora insòlit, ja que per primera vegada a la històrica de la democràcia espanyola els empresaris han sortit al carrer per manifestar-se contra la passivitat del Govern i contra la seva incapacitat per afrontar amb mesures eficients la crisi econòmica i financera que patim. Aquest és un record històric i insòlit.

Ja no són només els treballadors, els estudiants, les dones maltractades, la policia, els ecologistes, els pagesos, etcètera, fins i tot els petits i mitjans empresaris catalans i els autònoms catalans es manifesten al carrer contra un Govern que ha fracassat en tots els àmbits i que està desbordat per la crisi, que s’ha quedat sense idees, ni solucions, i que posa de manifest la seva incapacitat per liderar el futur d’aquest país.

Lluitar contra la crisi, és la nostra prioritat en aquests moments, ja fa mesos que els hi diem als nostres governants catalans però aquests van negar durant tot l’any 2007, malgrat que els indicis eren evidents, que ens venia una gran crisi econòmica a sobre, i no ho van començar a assumir fins el mes d’abril del 2008, curiosament un mes després de les eleccions generals. A partir d’aquell moment van prendre un seguit de mesures, això no es pot negar, però la veritat és que avui estem com estem, molt malament.
El debat sobre les causes de la crisi ja no interessa a ningú perquè ja l’hem fet molt, i ja sabem quines són les causes, i n’hi ha de tota mena, algunes vénen d’aquí mateix, altres vénen de fora. Lo importants ara son les conseqüències i per desgràcia aquestes les tenim molt clares a Catalunya som líders en tancament d’empreses, en morositat, en autònoms que pleguen, en destrucció massiva d’ocupació –rècord històric també.

En dos mesos hem superat tota la previsió que el Govern de Catalunya feia en matèria de destrucció d’ocupació per a l’any 2009. En el quadre macroeconòmic del pressupost del 2009 el Govern ens deia que preveia una destrucció de cinquanta-cinc mil llocs de treball durant tot el 2009, i només en els mesos de gener i febrer se’n varen perdre cinquanta-sis mil a Catalunya, i demà coneixerem la xifra dels que s’han perdut durant el mes de març. Aquesta és la realitat que vivim: destrucció massiva d’ocupació, famílies senceres a l’atur, drames personals, drames familiars.

I què fa el Govern mentrestant ?, Què ha fet ?, El Govern ens va donar a conèixer el mes d’abril que prenia mesures, i el gener d’aquest any, fa dos mesos, el Conseller d’Economia i Finances, ens va fer una presentació de com estaven funcionant aquestes mesures i ens deia que les mesures funcionaven correctament, adequadament. Nosaltres hem presentat interpel•lacions, hem presentat propostes de resolució, hem proposat mesures concretes per ajudar el Govern a prendre mesures per combatre aquesta situació de crisi, però el Govern no ens ha fet cas, perquè el Govern considera que tot sol ja se’n sortirà, que les mesures que pren ja són les adequades, ja són les correctes, que les va desenvolupant i que, per tant, no cal escoltar ningú més, el Govern es fa el sord, per ell no cal escoltar ningú més. Ara bé, la realitat és la que és i com ja he dit, les previsions de destrucció d’ocupació que feia el mateix Govern han quedat absolutament desfasades i les previsions pressupostàries que va fer el Govern en el seu moment en fer el pressupost del 2009 han quedat totalment fulminades .


Ahir coneixíem quina és la liquidació del pressupost en matèria d’ingressos de l’any 2008 i vaig quedar sorprès perquè fa un mes vaig preveure que probablement aquella previsió de dèficit del 2008 que havia fet el Govern de la Generalitat quan ens deia que hi hauria un dèficit de 500 milions d’euros es situaria sobre els 2.500 milions. Doncs be, em vaig quedar curt, perquè finalment serà de 3.500 milions d’euros el dèficit pressupostari del 2008, només tenint en compte la baixa d’ingressos i per tan encara no hem vist la liquidació de les despeses, que a poc que hi hagi una petita desviació de la despesa el dèficit de Catalunya el 2008 es pot situar fàcilment a la ratlla dels 4.000 milions d’euros. És aviat dit però són molts i molts diners. I estic parlant del 2008, no estic parlant del 2009, on el Govern ha previst un dèficit de 2.500 milions d’euros, i veien com ha anat el 2008 jo vaticino ja en aquests moments que tal com estan les coses entre el 2008 i el 2009 acumularem més de 10.000 milions d’euros a Catalunya de dèficit.

Aquesta és la realitat. I aquí podem anar enredant el país i anant-li fent creure que la solució al problema de Catalunya són els 1.200 o els 2.000 milions d’euros que ens vindran del nou model de finançament, però estic parlant d’una acumulació de dèficit de més de 10.000 milions d’euros en dos anys, i que per tan el que ens ha de venir a través del nou finançament no ens servirà ni tan sols per tapar el forat que tenim, i malgrat a alguns els hi pesi aquesta és la situació: tenim un Govern sobrepassat, desbordat, sense iniciativa i col•lapsat per la situació.

I El que em preocupa és que el Govern no lideri la sortida de la crisi, no prengui iniciativa, sobretot que no escolti, i que no estigui al capdavant de la societat liderant la sortida de la crisi, representant a tothom, no representant-se només a si mateix, perquè el Govern en aquests moments a Catalunya es representa només a si mateix, no representa el total de la societat catalana. I aquest és un problema molt greu que tenim, perquè la situació és d’extrema gravetat, és d’emergència social i la seva obligació com a Govern és liderar, és prendre la iniciativa, és posar-se al capdavant, i no quedar-se resignat mirant com les coses van passant, mirant com el país es va enfonsant, i mirant com les famílies es van empobrint, i com les empreses van tancant, i com la gent es queda a l’atur, això és el que no ha de fer un Govern.

A Catalunya la societat civil ha pres la iniciativa, i com deia al començament, els empresaris, els petits i mitjans empresaris catalans i els autònoms s’han anat a manifestar a Madrid. I qui va anar allà a manifestar-se?, dons hi van anar els representants d’allò que és la gran majoria del teixit empresarial català, les petites i les mitjanes empreses, que són més del 95 per cent de les empreses catalanes i que representen els dos terços del PIB català. I tots aquests, que ja no confien amb el Govern català, que consideren que aquest ja no és un interlocutor per a ells perquè no es senten representats pel Govern català han hagut d’anar a Madrid a dir “escolti, algú ens escoltarà, algú ens farà cas, algú ens ajudarà? “, això és molt greu.

A casa nostre, es preveu que més de cinquanta mil autònoms perdran la feina durant aquest any 2009 i les PIMES en aquests moments representen més del 75 per cent de tots els treballadors ocupats. Per tant, si davant d’això el Govern no hi fa res, o hi fa poc, doncs, entenc que està assumint una greu irresponsabilitat.

Des del PPC el que li demanen al Govern és que escolti la veu de la societat civil, que escolti els empresaris petits i mitjans i els autònoms, que són treballadors dels quals depenen un gran nombre de persones en aquest país perquè s’han quedat sense marge per actuar.
Senyors del Govern de Catalunya, no vulguin continuar sols, i sinó volen donar-nos la raó a nosaltres, al Partit Popular, donin la raó als agents econòmics i socials, almenys en part, perquè moltes de les propostes que ells fan nosaltres les compartim, i estic convençut que vostès també.

Crec que hauríem de poder dir d’una vegada per totes a la societat catalana que som capaços, totes les forces polítiques representades en el Parlament de Catalunya juntament amb els agents econòmics i socials que anem junts i estem units alhora de decidir que cal fer per combatre la situació actual de crisi.

El Govern de Catalunya hauria d’estar liderant la sortida de la crisi però no ho fa, al contrari, el que fa és dormir a la palla, i això és el que no li convé a Catalunya.