Homenatge del Parlament de Catalunya en memòria de l'Il·lustre Sr. Jaume Veray Batlle, exdiputat del PP

Vídeo de l'Homenatge fet el dia 17 de juny de 2009




Text íntegra intervenció ( necrològica Institucional ) feta per la Il·lustre Sra. Dolors Montserrat, Portaveu del PPC al Parlament de Catalunya

Senyor president, senyor president de la Generalitat, consellers, il·lustres senyores i senyors diputats, en aquesta necrològica institucional en memòria del que fou diputat Jaume Veray i Batlle, que ens va deixar el 25 de març del 2008, siguin les primeres paraules de respectuosa salutació a la seva família, present a l’hemicicle: esposa, Mercè; fills, Jaume, Júlia, Josep, Concepció i Jordi, a qui amb expressió de solidaritat, d’estima i de gratitud renovem el nostre més sentit condol.

Jaume Veray fou diputat de la segona legislatura; va sortir elegit en les eleccions autonòmiques de 1984 per la circumscripció de Girona, encapçalant la candidatura de Coalició Democràtica, coalició electoral constituïda per Aliança Popular, Partit Demòcrata Popular i Partit Lliberal.

La seva formació com a pèrit agrònom, estudis que va cursar l’any 1951 a l’Escola Central d’Agricultura, a Madrid, va marcar posteriorment la seva trajectòria parlamentària i política. Durant aquella legislatura, la segona, la seva activitat es va centrar com a portaveu en les comissions d’agricultura, ramaderia i pesca, així com en la de política territorial i obres públiques. Unes de les seves principals passions van ser Girona, la natura i el bosc, la protecció i la defensa del medi ambient, la millora de la situació en què es trobaven en aquells moments els sectors de l’agricultura, la ramaderia i la pesca, així com vetllar per l’articulació de les xarxes de comunicació viàries i ferroviàries de qualitat, sempre – sempre– al servei dels ciutadans. Aquestes van ser les seves preocupacions prioritàries que van quedar reflectides en les seves propostes així com en les seves intervencions, tant pel que fa en comissió com en ple del Parlament.

L’any 1983 fou designat vicepresident del partit a Catalunya i, coincidint amb la seva condició de diputat, Jaume Veray fou també el president del partit de Girona en l’àmbit de tota la província, temps que, a més de la implantació i extensió territorial com a treball ordinari de qualsevol partit, va prioritzar els primers moviments interns amb el propòsit col·lectiu d’actualitzar i modernitzar la nostra formació política a nivell estatal, objectiu que va culminar l’any 1989 amb l’origen o creació del Partit Popular i amb la refundació ideològica, política i generacional.

Anys més tard, i consolidat el procés de renovació del partit, que ell mateix també va promoure i impulsar, va decidir deixar la política activa però sense abandonar mai ni les seves conviccions que li eren pròpies, ni els principis i valors que li eren innats.

En Jaume Veray marcà uns inicis del partit a Girona, és el pioner, aconsegueix ser el primer diputat que va tenir representació pel Partit Popular en aquesta cambra, i amb la mateixa intensitat transmet als seus fills l’esperit de treball i servei en benefici de l’interès general dels gironins, recollint, en representació municipal, aquest exemple, el seu fill Jaume, primer, i després la seva filla Concepció que és en l’actualitat.

Com he dit abans, en Jaume Veray estimava la seva terra, Girona. No en tenia mai prou d’anomenar «Girona» i, especialment, Calonge. Però ell, que sabia estimar, va ser amb la seva família, amb la seva esposa Mercè i amb els seus fills que va dedicar tot allò que traspua dels grans valors per la família. I és a Calonge on es conegueren en Jaume i la seva esposa, Mercè Cama, i on transcorre part important i inoblidable de la seva intensa vida familiar, dedicada des de la casa pairal i des de la seva mar blava. Cap als seus fills –i, evidentment, com no pot ser d’altra manera– cap als seus quatre néts que eren la nineta dels seus ulls.

En Jaume –en Jaume Veray– va dedicar els seus millors esforços, com a espòs i pare, a cultivar i fer créixer al seu voltant, amb dedicació i paciència, l’esperit i els valors de la unitat familiar, de relació entre pares i fills, del respecte entre generacions i de l’amor entre germans. Actituds totes elles que romanen ara, amb plena força i vitalitat, entre aquells que el van viure com a avi, com a pare i com a espòs, tal com ell hauria volgut i desitjat. Si per ell va ser important Calonge... –perdoneu-me–, també ho era la seva condició de gironí, i en aquesta condició participava i va estar sempre vinculat al món associatiu i a entitats de gran tradició cultural. Recordo, personalment i especialment, sentint-lo parlar de la Setmana Santa gironina, a la qual no faltava mai a la processó del Sant Enterrament, com a portant del Sant Crist. En Jaume se sentia orgullós de formar part de l’Arxiconfraria de la Passió i Mort.

Els seus companys sempre el van definir com una persona amb un caràcter tranquil i dialogant. En Jaume sempre va tenir una actitud positiva vers la vida, una visió oberta i ferma, més enllà de posicionaments polítics partidistes; una actitud que era, i ho és avui, més que mai, el símbol d’allò que s’espera i es demana d’un bon polític; una actitud de la qual ell va ser un abanderat, ja avançat en el temps. En Jaume Veray s’avenia sempre a escoltar les paraules dels altres per cercar el consens i treballava amb gran responsabilitat i sentit de país. És allò que a Catalunya definim com «una bona persona en què es pot confiar».

El diputat Jaume Veray i Batlle, que, com tants d’altres ja forma part de la memòria i de la història del Parlament de Catalunya, es va distingir per la integritat i la noblesa en el debat polític i per la serietat i la disciplina en els compromisos parlamentaris, virtuts que van percebre aquells qui amb ell van compartir la legislatura de 1984 al 1988. És allò que es coneix per «autenticitat» i allò que acredita l’activitat noble, notable, d’una persona i el caràcter propi d’un diputat, d’en Jaume Veray i Batlle que, en aquest acte institucional, el recordem de manera entranyable, especial i personalitzada.

Moltes gràcies, senyor president; gràcies, a tots vostès.