ENTREVISTA DE JOSEP ENRIC MILLO AL DIARI DE GIRONA - 19/02/2012

Enric Millo Rocher
Portaveu del PP al Parlament de Catalunya. El diputat per Girona ha estat l’home clau com a coordinador de l’equip de negociació que va portar el Partit Popular a pactar amb CiU els pressupostos de la Generalitat. La mà dreta d’Alícia Sánchez-Camacho admet que no ha estat fàcil però es mostra satisfet per l’ajornament de la taxa turística i l’exempció del tribut sobre els medicaments a diversos grups.

«No és el pressupost que nosaltres faríem però no volíem eleccions anticipades»

Des que va sortir escollit diputat al Parlament per Girona, el portaveu del PP, Josep Enric Millo, ha anat agafant més protagonisme en la política catalana. En les últimes setmanes, sota les directrius de Sánchez-Camacho, el president del PPC a Girona ha estat el principal negociador dels populars amb el Govern de CiU per aconseguir tirar endavant els pressupostos Admet que estaven disposats a pactar perquè no volen un govern inestable a la Generalitat.

Què sent algú quan a les tres de la matinada de l’últim dia acaba i dóna per bo un document que és el pressupost de la Generalitat?

S’ha de tenir en compte que era de matinada quan es va donar per tancat l’acord, però el document es va acabar de perfilar el matí del dia següent. És cert que el tram final de la negociació es va fer a altes hores, però s’havien fet moltes hores i moltes reunions. En el cas del PP teníem un equip de sis persones treballant i hi portàvem molts dies. Però al final varem agilitzar-ho amb la voluntat expressa d’acabar abans de dimecres, que era el dia en què es produïen les votacions. Això va obligar que l’últim dia s’allargués més. Per això, he dormit poc. Pel que fa a la sensació, he de dir que estem satisfets. Cal recordar que quan el Govern de CiU va presentar el projecte de llei va dir que no es mouria i que no faria modificacions importants. Després de la negociació hem aconseguit que el Govern es mogui.

Doni’m una prova que realment hi ha hagut estira-i-arronsa entre PP i CiU i no han estat dos mesos de teatre?

La prova és que no hem estat l’únic grup amb què s’han reunit. El Govern ha estat intentant durant el procés de negociació fer pactes amb diversos grups. Fins i tot el PSC va constituir una comissió bilateral per reunir-se, també ens consta que s’ha reunit amb ERC. Va ser en aquell moment que nosaltres varem deixar de reunir-nos. Va ser gairebé al final que CiU va demanar reiniciar les converses amb nosaltres. Veia difícil establir acords amb altres grups. Però nosaltres no hem mogut les nostres posicions.

En quin punt va veure que les negociacions serien dures?

En molts aspectes. Però hi ha alguns casos en què CiU s’havia enrocat. Ens ha arribat que el sector turístic està molt content amb la decisió d’ajornar la taxa turística. També sé que s’ha rebut bé el canvi amb la taxa de medicaments, sobretot els col•lectius que n’han quedat exempts. Eren dos elements en els quals CiU es va enrocar i que van ser difícils de negociar. Nosaltres no hem cedit. Es van superar quan el Govern va acceptar fer marxa enrere. Però he d’admetre que la taxa turística i la taxa sobre els medicaments han estat dos del punts més complicats.

Encara que la foto hagi estat per a la presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, i el president de la Generalitat, Artur Mas, de qui és el mèrit de l’acord?

És un mèrit compartit. Sempre que entre dues parts s’arriba a un acord s’ha hagut de cedir per la voluntat d’arribar a pactar. Un Govern que no tenia majoria absoluta s’ha vist obligat a arribar a un acord i ha triat de soci al PP. I un PP a Catalunya, determinant en la política catalana, que pot incidir en la llei de pressupostos, llei de mesures d’impuls polític que comprometen el Govern al 2012. En definitiva és un mèrit compartit.

De quin punt de l’acord es sent més orgullós personalment?

Crec que hi ha molts punts importants, parlem de l’austeritat, d’ajustar el pressupost, de responsabilitat. Però n’hi ha un que em deixa especialment satisfet perquè es el més positiu. Estic satisfet de totes les mesures d’impuls a l’economia productiva i a la reactivació econòmica. I hi ha un apartat, en el qual es dediquen dues pàgines de la llei de suport als emprenedors. És una prova que l’acord no és només buscar l’equilibri pressupostari i la prova és aquest capítol molt important que ajudarà en la lluita contra l’atur i en favor de la recuperació econòmica.

CiU parla de responsabilitat i vostès, de sortir de la crisi. Per a l’any vinent s’haurà acabat la història d’amor entre CiU i PP?

Jo no parlaria d’amor. És un acte de responsabilitat. I no és amor, perquè no és el pressupost que nosaltres faríem. Per això ens hem abstingut, si fos el nostre, hauríem votat a favor. Però hem actuat amb responsabilitat perquè si sabíem que el que no volíem és abocar el Govern a un escenari d’eleccions anticipades. Per això, ens hem assegut a negociar el pressupost. I per això, el nostre objectiu era rectificar-lo i reorientar-lo. Com ha passat amb el sector del turisme, que hem aconseguit replantejar la taxa turística. Això sí, és un pacte de futur. Esperem que al 2013 la situació sigui més favorable, però encara quedarà molta feina per fer. El que espero és que CiU no radicalitzi les seves posicions i desitjaria que no anés a postures maximalistes. L’important és la cerca d’equlibri pressupostari, fomentar les mesures per generar ocupació i evitar les retallades d’educació i sanitat, que era també una de les nostres condicions per a l’acord.

Veient el seu paper en la negociació de pressupostos es confirma que no hi feia res a Madrid com a diputat per Girona. Farà ara vostè de garant que el pressupost es compleixi?

Com a portaveu del PP el meu paper és el de dirigir i coordinar el grup en la nova etapa que viu Catalunya, que també està marcada per un PSC desorientat i que no juga cap paper. A davant, per contra, estem nosaltres, el PP amb un paper determinant i decisiu. Nosaltres volem que aquesta situació sigui el presagi d’un futur en el qual el PP es dibuixi com l’alternativa real de govern a Catalunya. I a mi, el que em toca és ajudar a coordinar aquest projecte juntament amb la presidenta, Alícia Sánchez- Camacho. I he d’admetre que és una responsabilitat que m’il•lusiona.