Millo afirma que “l’única diferència entre el Parlament i la seu de CiU és que el Parlament no està embargat”

El portaveu del grup parlamentari del PPC, Enric Millo, ha afirmat avui que “l’única diferència entre el Parlament i la seu de CiU és que el Parlament no està embargat”. Així s’ha expressat arran de que la presidenta del Parlament permeti demà la votació al ple d’un punt que desenvolupa la llei de consultes, suspesa per la providència del Tribunal Constitucional. 

Millo ha explicat que el PPC ha demanat un informe als serveis jurídics de la cambra que expliqui perquè crear una Comissió de Control de Consultes forma part de l’ordre del dia del ple del Parlament. Tanmateix, el PPC ha demanat la convocatòria d’una Junta de Portaveus extraordinària i urgent per debatre que “no es pot sotmetre a votació un acte de desenvolupament d’una llei suspesa pel TC”.

“Si el Parlament imposa una votació d’aquestes característiques estaria imposant un acte de desobediència” ha assenyalat tot remarcant que “ens dóna la impressió que la Mesa del Parlament té un interès específic en centrifugar les seves pròpies responsabilitats i demanar a tots els diputats que es posicionin”. “Cal recordar a la presidenta del Parlament quin és el seu paper i la seva responsabilitat, i advertir a tots els diputats que la immunitat parlamentària no permet incomplir les lleis i les resolucions del TC”, ha afegit. 

En aquesta línia ha manifestat que “si demà s’incorre en un acte de desobediència, queda clar que aquest Parlament no és altra cosa que la corretja de transmissió del Govern, que és alhora la corretja de transmissió de CiU”. En aquest punt, Millo ha contraposat l’Ajuntament de Lleida que no ha sotmès a votació una moció que pretenia donar suport a la consulta, “aquesta decisió hauria de guiar el comportament de totes les institucions públiques, especialment el de la màxima institució de Catalunya, el Parlament”. 

El portaveu popular creu que “la suspensió de la llei i del decret no ha de sorprendre ningú, fa temps sabem aquest era el final al que estava abocat el camí sense sortida endegat pel Govern”. “El que cal ara és que el president de la Generalitat reconegui que aquest era un camí equivocat, que cal recuperar el seny i que accepti la oferta de diàleg dins del marc legal del president Rajoy”. “La suspensió posa de manifest que aquest camí no té sortida, l’única sortida possible és recuperar el diàleg dins de la llei o la dimissió del president i la convocatòria d'eleccions anticipades”. 

Per acabar, i fent esment de les crítiques del portaveu del Govern, Francesc Homs, als temps i procediments del Govern d’Espanya, Enric Millo ha relatat “la rapidesa supersònica” del Govern de la Generalitat, “dissabte, en dues hores, es publicava la llei, el decret i es signaven quatre convenis que iniciaven els mecanismes de publicitat, propaganda, mobilització i agitació en favor d’una convocatòria que sabien que seria suspesa”.